El duel en majúscules
Vettel recupera 39 punts a Alonso en tres curses però l'asturià es resisteix fins a l'última cursa per cedir un títol que converteix l'alemany en el tricampió més jove de la història
Set guanyadors en les set primeres curses
El 9 de setembre a Monza Fernando Alonso liderava la F-1 amb 39 punts d'avantatge sobre Sebastian Vettel. L'alemany era quart, rere Lewis Hamilton i Kimi Räikkönen, quan faltaven set curses. Però en el tram final hi va haver més d'un succés. Vettel i Red Bull van trobar la competitivitat que els havia faltat a l'estiu, quan Alonso va arribar a tenir 40 punts més d'avantatge que el segon. També va passar que Ferrari va tornar tenir el tercer –a vegades el quart– cotxe més ràpid de la graella i que va tenir molts problemes per qualificar-se bé.
El resultat, quatre victòries seguides de Vettel. Després del GP de l'Índia, l'alemany sumava 240 punts, 13 més que Alonso, i semblava imparable. Però tres curses donen per a molt. Tampoc estava tot dit. A Abu Dhabi Red Bull la va vessar posant menys gasolina del compte a Vettel, que no va poder tornar al box després de la qualificació. De l'últim al tercer lloc, en una remuntada memorable. Als EUA Ferrari va minimitzar l'impacte del vuitè lloc d'Alonso en la qualificació trencant el precinte de la caixa de canvis de Massa perquè reculés cinc posicions i Alonso, sortint setè i pel costat net, va remuntar fins al tercer lloc mentre Hamilton frustrava la victòria de Vettel.
Tretze punts i una cursa, a Interlagos. Èpica, més que cap. Vettel, quart en la qualificació. Alonso, setè. En el tercer revolt toquen Vettel, que s'envirolla i queda en sentit contrari a la marxa. Només un miracle impedeix que cap dels quinze cotxes següents el remati i posi el títol en safata a Alonso. Però Vettel es redreça i torna a remuntar. Fins al sisè lloc, suficient. Un altre desenllaç que passarà a la posteritat.
Els altres noms
Set guanyadors en les set primeres curses, per obra d'uns equips modestos que van interpretar bé els nous compostos de Pirelli: Button, Alonso, Rosberg, Vettel, Maldonado, Webber i Hamilton van tastar la glòria. En la segona meitat s'hi va afegir Räikkönen. Els Lotus han estat més consistents que els Mercedes tot l'any i els Williams han anat bé, però han puntuat poc. També Force India ha tret el cap pels primers llocs i Sauber –Pérez hauria guanyat la segona cursa si l'equip no l'hagués frenat– ha fet podis.
Michael Schumacher –a punt de fer 44 anys i amb el podi de València com a premi menor en aquesta segona etapa de tres anys– s'ha retirat definitivament i Lewis Hamilton ha deixat McLaren –l'equip que li ho ha donat tot des que era un nen– i se'n va a Mercedes. Com a mínim, un pas incert. Sergio Pérez el rellevarà a McLaren.
També s'haurà acabat l'etapa de Pedro de la Rosa si no hi ha un miracle. La del català, i la de l'equip HRT, que si ha competit amb un mínim de dignitat ha estat per l'enginy i sacrifici dels qui hi treballaven, no pas pels recursos que el seu propietari ha aportat. Tampoc no s'entreveu la via de tornada de Jaume Alguersuari.
Publicat a
Notícies
Dissabte,27 abril 2024