Qui li posa el cascavell, al toro?
Ferrari, McLaren, Lotus i Mercedes volen impedir el quart títol seguit de Vettel i Red Bull
El mundial comença sense un favorit clar, perquè els tests no han donat resultats concloents
Hi ha cinc equips punters en el mundial de F-1 d'enguany. És l'única conclusió fonamentada de la llarga, intensa i humida pretemporada que vam viure al Circuit de Catalunya, i que va finalitzar a principis d'aquest mes.
Són Red Bull, Ferrari, McLaren, Lotus i Mercedes, segons la classificació del 2012. Noms d'alta volada, cadascun amb un campió del món com a cap de files: Sebastian Vettel, Fernando Alonso, Jenson Button, Kimi Räikkönen i Lewis Hamilton, respectivament.
Escac al rei
Amb un munt d'interrogants en l'aire, doncs, aquest cap de setmana comença a Austràlia el 64è Campionat del Món FIA de F-1, i només Red Bull i Vettel hi arriben decidits a mantenir l'statu quo. La resta faran mans i mànigues per trencar la ratxa de la marca de begudes i el seu crac alemany, que ja sumen tres títols seguits de constructors i de pilots.
No ho tindran fàcil, perquè aquest any és l'últim de l'actual reglament tècnic –que, del 2009 ençà, va donar el tret de sortida a l'ascens imparable de Red Bull– i, com bé diu Alonso, “seria una sorpresa majúscula que Red Bull no estigués al davant”.
Però l'equip d'Adrian Newey –el mag de l'aerodinàmica i artífex de l'èxit– tampoc no ho té a la butxaca. D'una banda, el Red Bull ja ha espremut les possibilitats d'aquest reglament gairebé fins a l'última gota; i de l'altra, la resta d'equips s'hi han acostat, a mesura que han anat desxifrant –a empentes i rodolons– les interioritats del reeixit concepte de Newey.
Per acabar-ho d'adobar, els canvis introduïts any rere any en el reglament no han estat més que intents no gaire encoberts de tallar les ales de Red Bull, i mai més ben dit.
La mare dels ous
Tot i això, ara com ara no es pot pensar en res que no sigui un Red Bull capdavanter, malgrat que als tests de Montmeló Vettel i Webber es van abstenir de fer registres cridaners.
Però qui encapçala la persecució? Aquesta és la qüestió. Ferrari és qui sembla tenir més urgències històriques, perquè Alonso inicia el quart any a Maranello amb el magre balanç de dos subcampionats, “i si fem segons sembla que ha estat un mal any”, es queixa l'asturià.
Els nous pneumàtics Pirelli –més tous– i el nou ús del DRS –se n'ha prohibit la utilització lliure en els entrenaments– poden ajudar Ferrari en qualificació, que és on més patien l'any passat. Però Alonso ho té clar: “Per ser més ràpids necessitem més càrrega aerodinàmica”, sentencia. I aquesta ha estat sempre la gran basa dels Red Bull de Newey.
Per la seva banda, McLaren va acabar el 2012 amb el cotxe més ràpid, però ha optat per un concepte nou en comptes d'evolucionar aquell. Això dóna més marge de millora durant la temporada, però podria malmenar la fiabilitat del conjunt, si més no al principi. I s'ha de veure si a Woking es refan de l'absència de Hamilton.
Ambició desbocada
Certament, Mercedes ha matat dos pardals d'un tret amb el fitxatge de l'anglès. D'una banda, ja té un pilot que s'adiu amb l'ambició de la marca; de l'altra, ha deixat orfe un rival directe. Per si no fos prou, el director tècnic de McLaren, Paddy Lowe, també ha caigut als seus braços...
Si la velocitat del W04 a Barcelona no va ser foc d'encenalls, ja cal que la resta vagin amb compte. I també amb Lotus, un equip que ha sabut reorganitzar-se al voltant d'un Räikkönen retrobat.
Tots ells poden assolir èxits parcials, però tombar el rei de Heppenheim són figues d'un altre paner. A un brau així no se li posa el cascavell com aquell qui res.
A totes el 2013... sense perdre de vista el 2014
A la F-1 no existeix allò que en diuen any de transició. Però si alguna cosa s'hi assembla, és la temporada que comença diumenge vinent, perquè el 2014 la F-1 farà un gir copernicà en la seva filosofia tècnica, sobretot pel que fa als motors. Els grans premis diran adéu als golafres V8 de 2.4 litres actuals per adoptar els V6 turbo de 1.6 litres, més sostenibles “perquè hauran d'optimitzar el consum i el rendiment tèrmic”, diu Rob White, director tècnic de Renault. Els nous V6 giraran a 15.000 rpm (ara 18.000) i donaran uns 550 CV, amb 200 més provinents dels sistemes de recuperació d'energia, igualant així els 750 dels V8.
Tot i això, el de 2014 “no serà un campionat de motors”, assegura James Allison, director tècnic de Lotus. Les normes que regeixen el xassís també canviaran per fer els cotxes més eficients, i tot plegat fa que els equips es trobin en la disjuntiva de com dividir els recursos entre el cotxe vell del 2013 i el nou del 2014. La situació ideal seria poder centrar-se de seguida en el cotxe turbo, però això només passaria “si arribéssim a meitat de temporada a 50 o 60 punts del líder”, diu Fernando Alonso. “Un cas que ara com ara no ens volem plantejar”, afegeix. Allison treu importància al dilema: “L'any passat teníem tres projectes en dansa: el del 2012, el del 2013 i el V6; enguany són només dos: aquest i el de l'any vinent”, explica. Això sí, Allison reconeix que “si un equip es pot permetre un gran esforç per al 2014 sense reduir-lo el 2013, tindrem un problema”.
