Qui victòria passa, títol empeny
fórmula 1 · Hamilton avança Rosberg a la pista i aconsegueix el desè triomf del curs en el GP dels EUA dominador · L'anglès de Mercedes suma la cinquena victòria seguida i va llançat cap al títol mundial
Hamilton haurà d'esperar, però està fent mèrits de campió
Rosberg és regular, però fa tres mesos i mig que no guanya
Lewis Hamilton té clara quina és la millor tàctica per ser el campió del món: anar sumant triomfs parcials fins a coronar-se a Abu Dhabi. Nico Rosberg és el rei dels dissabtes –acumula nou posicions preferents, per set de Hamilton–, però els diumenges l'anglès posa les coses a lloc. Al GP dels EUA, antepenúltima cita del curs, va aconseguir la desena victòria, la cinquena consecutiva. Mercedes també va sumar el desè doblet de la temporada –iguala el rècord absolut de McLaren el 1988–, però Rosberg fa tres mesos i mig que no guanya, i continua aturat en quatre victòries. Això sí, ha estat segon deu vegades. Davant la regularitat de l'alemany, però, Hamilton prefereix la contundència de les victòries –el marcador de 10-4 és demolidor–, per bé que aquest domini no li permetrà cenyir-se la corona abans d'hora.
Abu Dhabi decidirà
Amb la doble puntuació de la cita final, a Abu Dhabi, és matemàticament impossible que Lewis sentenciï el mundial diumenge que ve, al Brasil. Encara que guanyés i Nico hagués de plegar, la diferència entre tots dos seria de 49 punts, quan encara en quedarien 50 en joc.
Així doncs, Ecclestone s'haurà sortit amb la seva i podrà oferir la resolució del campionat com a caprici per als xeics. Però, ara com ara, la coronació d'un pilot diferent de Hamilton als Emirats Àrabs seria tota una injustícia esportiva.
Perquè no és només que Hamilton guanyi (moltes) carreres. És la manera de guanyar-les. Ahir, Rosberg tenia tots els trumfos per retallar distàncies. Però li va costar agafar el ritme i l'anglès se'l va cruspir poc abans de l'equador de la prova, atacant-lo amb el DRS i el punt just de malícia. Broma o regal? Res, cap concessió.
L'avançament decisiu va ser només un del reguitzell de maniobres espectaculars de la cursa, que va començar amb una neutralització per la topada entre Pérez i Sutil. Després de la represa, Ricciardo ja en va protagonitzar el primer, en avançar Alonso al primer revolt i recuperar el cinquè lloc perdut en la sortida.
Al davant hi tenia els Williams de Massa i Bottas, però els va descavalcar en les dues aturades a boxs i va fer seu el tercer graó del podi, per bé que no va evitar perdre les minses possibilitats matemàtiques que encara tenia de ser campió.
Atac final de Vettel
Amb tot, Williams va fer una bona operació, perquè amb el quart i cinquè llocs de Massa i Bottas es distancia de Ferrari en la taula de constructors. Fernando Alonso va acabar en la mateixa posició que ocupava en la graella, però va protagonitzar dues lluites de traca i mocador, amb Button en la primera meitat de la cursa i amb Vettel en la segona.
El tetracampió es va refer d'una primera tirada pèssima i va fer una quarta aturada a boxs a vuit voltes del final, quan l'acabava de superar Alonso. Va caure al catorzè lloc, va fer la millor volta de la cursa i en els dos últims girs va superar Vergne i Magnussen per quedar-se allà on era, enganxat a Alonso. No gaire lluny ja venia Hamilton disposat a doblar-los a tots. Haurà d'esperar fins a Abu Dhabi tant sí com no, però està fent mèrits de campió.
PROTAGONISTES
Per emmarcar
Li van caure dues sancions de cinc segons, però Maldonado va esgarrapar un puntet per primer cop enguany i per fi va poder lluitar pels llocs d'honor.
Per oblidar
Sutil sortia novè i tenia una ocasió d'or per sumar els primers punts del curs per a Sauber, però no va passar de la primera volta, envestit per Sergio Pérez.
Ecclestone entona el ‘mea culpa'
“Hi ha massa diners que tal vegada estan mal repartits.” Com si parlés de la vida real, Bernie Ecclestone va descriure així el mal que pateix la F-1, i que a Austin es va traduir en la baixa –per fallida– de dos equips, Caterham i Marussia. I la culpa –diu Bernie– “segurament és meva”. Els cinc equips grans –Red Bull, McLaren, Ferrari, Mercedes i Williams– es reparteixen dos terços del pot dels ingressos comercials, mentre que el sis petits –ara, quatre– s'han de conformar amb un terç. Això és el que falla, però Ecclestone no sap com resoldre-ho, perquè hi uns contractes signats. “Si fos per mi, estriparia tots els contractes, agafaria els diners i pagaria tots els deutes dels equips que s'haguessin de pagar”, va etzibar. Bernie va donar a entendre que els equips grans “hauran de fer sacrificis” i cedir part dels seus diners “pel bé de la F-1”.
Notícies
Divendres,26 abril 2024