Destins creuats
Ferrari confirma la marxa de Fernando Alonso i el fitxatge de Sebastian Vettel per als pròxims tres anys
L'asturià revela que al setembre va comunicar la seva decisió a l'equip, i que l'any passat ja es va plantejar canviar d'aires
Diumenge es jugaran el quart lloc en la taula de pilots, amb permís de Valtteri Bottas –tot just tres punts els separen en la general–, però no és per això que ahir van eclipsar fins i tot els dos aspirants al títol mundial, Lewis Hamilton i Nico Rosberg. Fernando Alonso i Sebastian Vettel van ser els protagonistes de la jornada prèvia a Abu Dhabi –escenari de l'última prova del curs–, perquè Ferrari va fer un cop de cap i va posar negre sobre blanc el que tot el pàdoc de la F-1 donava per fet des del 4 d'octubre, quan Red Bull va anunciar a Suzuka l'adéu de Vettel al final de la temporada. És a dir, que l'alemany seria el substitut d'Alonso i el nou company de Kimi Räikkönen.
Així doncs, els dos comunicats successius de Ferrari: l'un per acomiadar Alonso –“Sempre tindrà un lloc d'honor a l'Scuderia”– i l'altre per donar la benvinguda a Vettel –“Una combinació única de joventut i experiència”– per als pròxims tres anys, van ser més un alleujament que una revelació. Almenys, Ferrari va tenir la deferència de destapar l'olla una horeta abans que una roda de premsa conjunta reunís els dos pilots, i allà es van saber més detalls de com havia anat tot plegat.
Camins divergents
Alonso va revelar que els primers dubtes sobre el seu futur a can Ferrari ja els va tenir l'any passat, però va decidir aguantar per veure com li anava a l'equip italià amb les noves mecàniques V6 turbo. “Tenia una relació molt bona amb [l'expresident de Ferrari] Luca di Montezemolo, i tots dos vam acordar que si aquest any tornàvem a no ser competitius, podria pensar en una altra opció”, va explicar Alonso. És a dir, Montezemolo es va comprometre a deixar marxar el bicampió espanyol si l'F14 T no complia les expectatives, malgrat que tenia un contracte en vigor fins al final del 2016. A punt de cloure's la primera temporada sense victòries de Ferrari en vint anys, es comprèn que Alonso cregués que “havia arribat el moment de trobar nous projectes i noves motivacions”.
El pensament definitiu el va fer a l'estiu. “Al setembre em vaig asseure amb el president per dir-li que, si no li feia res, m'agradaria anar-me'n”, va aclarir. “He de donar les gràcies a Ferrari, perquè m'haurien pogut dir que no”, va afegir. Alonso també va revelar que va començar l'any negociant la pròrroga del contracte fins al 2019 –en la pràctica, fins al final de la seva carrera en la F-1–, però la direcció presa per l'equip no li feia prou el pes, en al·lusió a la substitució del cap Stefano Domenicali per Marco Mattiacci –l'abril passat– i el relleu de Montezemolo per Sergio Marchionne, al setembre. Tot plegat, el va acabar de convèncer per marxar, per bé que quan ho va decidir no tenia cap alternativa tancada. De fet, l'altre secret de domini públic encara per confirmar és que Alonso anirà a petar a McLaren-Honda, però l'equip de Woking ha decidit no fer-ho públic fins al desembre.
El mirall de ‘Schumi'
Com Alonso, Vettel també va creure que havia arribat l'hora de canviar d'aires, i va pujar al tren de Maranello quan va passar davant seu amb un seient lliure, malgrat que encara li quedava un any de contracte amb Red Bull. “No és una bona idea obligar a quedar-se algú que vol marxar”, va reblar el tetracampió, atret també per la imatge de Michael Schumacher amb els cotxes vermells. “Michael era l'heroi de tots els nens que fèiem kàrting a Alemanya, i això encara ho fa més especial”, va reconèixer.
La decisió, però, no va ser gens fàcil, perquè feia quinze anys que Vettel formava part de la família Red Bull: “Ha estat un viatge increïble, però volia assumir un nou repte.” Alonso li va desitjar sort. Sap prou bé com de feixuc és aquest repte.
PROTAGONISTES
LES DADES
Notícies
Dilluns,13 maig 2024