Si és a fi de bé fa de bon esperar
Lewis Hamilton es consagra entre els grans de la categoria reina amb el segon títol mundial, sis anys després del primer
Tutelat des dels 13 anys per McLaren, fa dos anys va donar un tomb a la seva carrera
Per ser ell mateix, calia trencar el jou paternalista de McLaren
Feia tants anys del seu primer títol, el 2008, que Lewis Hamilton reconeixia en arribar a Abu Dhabi que se sentia com si estigués lluitant per la seva primera corona. No és gens estrany que gairebé no se'n recordi, d'aquell èxit de fa sis anys, perquè en tota la història de la F-1 només Jack Brabham i Graham Hill van haver d'esperar tant de temps entre un títol i un altre. Un rècord només superat per Niki Lauda, campió amb set anys de diferència, el 1977 i el 1984. Val a dir que Fernando Alonso batrà aquesta marca el dia que sumi un tercer títol als dos que ja té (2005 i 2006).
El cas és que, quan Hamilton va debutar en la F-1, el 2007, feia tota la fila que l'associació amb McLaren donaria títols a cabassos. Estrenar-se amb un equip guanyador –i al costat d'Alonso, aleshores vigent bicampió mundial– podia haver estat una arma de doble tall i haver-lo cremat abans d'hora. Però al primer revolt del primer gran premi, a Austràlia, va esvair tots els dubtes. A la sortida, va avançar el seu company, Alonso, i va aconseguir el primer de nou podis consecutius.
Talent instintiu i natural
Ron Dennis, que en aquella graella de Melbourne es mirava el seu pilot amb cert sentiment de culpa i podia veure la pressió al seu rostre, va respirar alleujat: l'aposta havia reeixit. Lewis Carl Hamilton –havia nascut mig any després de les proeses del mític atleta nord-americà a Los Angeles– corria sota la tutela de McLaren des del 1998, als 13 anys. Quatre anys abans, el vailet es va atansar a Ron Dennis en un repartiment de premis i, sense pensar-s'hi gaire, li va etzibar que algun dia volia pilotar els seus cotxes.
Quan en va tenir l'oportunitat, no la va desaprofitar. Va treure de polleguera Alonso i l'any següent va ser el campió del món més jove de la història –superant l'asturià i superat dos anys més tard per Vettel–, en una dramàtica última cursa al Brasil en què fins a l'últim revolt no va assolir el cinquè lloc necessari per endur-se el títol.
Llavors Hamilton no només era el millor debutant de la història. També se'l considerava el pilot de F-1 amb un talent més instintiu i natural. A McLaren formava part del mobiliari. “M'agradaria acabar la meva carrera amb l'equip amb què vaig començar”, deia aleshores. Però, tot i que seguirien arribant victòries –és l'únic pilot de la història que ha guanyat almenys una cursa cada any de la seva carrera en la
F-1–, primer Brawn i després Red Bull i Vettel copaven les corones.
De McLaren a Mercedes
Per acabar-ho d'adobar, fora de la pista no tot eren flors i violes. El 2009 va ser exclòs del GP d'Austràlia per haver donat un fals testimoni als comissaris esportius, al voltant d'un suposat avançament de Jarno Trulli rere el cotxe de seguretat. Però el seu pitjor any va ser el 2011, amb la separació temporal de la seva promesa, Nicole Scherzinger, i un reguitzell d'incidents a la pista.
Tot plegat el va predisposar a considerar la possibilitat d'un canvi d'aires, que es va concretar a les darreries del 2012, quan Niki Lauda el va convèncer de canviar de fletxa de plata i substituir Michael Schumacher a Mercedes, per formar equip amb el seu vell conegut Nico Rosberg.
Curiosament, aquell any McLaren tenia un cotxe fins i tot més competitiu que el Red Bull, i el més fàcil per a Hamilton hauria estat quedar-se on era i recollir els fruits el 2013. Però va preferir apostar per un projecte nou, per fer campió un equip llavors poc competitiu. I, tal vegada el més important, volia trencar el jou paternalista de McLaren per ser ell mateix en un altre ambient. Abandonar McLaren –marxar de casa– era un repte. Des d'aleshores, l'equip de Woking no ha guanyat cap cursa i Lewis torna a ser campió del món. És clar que McLaren va perdre més amb el canvi que no pas ell.
LES XIFRES
D'on ve l'‘amistat' entre Hamilton i Rosberg?
Són amics i residents a Mònaco –al mateix bloc de pisos, de fet–, però la relació entre Lewis Hamilton i Nico Rosberg ve de força lluny. Tenien 15 i 14 anys, respectivament, quan van compartir equip per primera vegada, al kàrting. L'any 2000, el pare de Nico –el campió del món del 1982 Keke Rosberg– va muntar per al seu fill un equip amb un nom enigmàtic però revelador: Team MBM. Les sigles volien dir Mercedes-Benz McLaren, una visió del que s'esdevindria un decenni llarg més endavant. Ron Dennis va col·locar al costat de Nico el seu protegit Lewis Hamilton, i tots dos van lluitar per l'europeu de kàrting Super A, que es va endur l'anglès. Tot seguit van fer el salt als monoplaces per camins diferents, i es van retrobar com a companys l'any passat, ara en la F-1. La tibantor de la lluita pel títol ha provocat alguns alts i baixos en la seva relació, però sense perdre els estreps.
Notícies
Divendres,10 maig 2024