El cop de gràcia, en la sortida
Hamilton clava l'arrencada i guanya el GP de Bèlgica al davant de Rosberg, que perd pistonada en els primers metres
Una tàctica a una aturada enlaira Vettel fins a posicions de podi, però al final punxa i ho perd tot
La sortida havia de ser decisiva, i ho va ser. Lewis Hamilton va posar un peu i mig dalt de tot del podi tan bon punt es va apagar el semàfor en l'arrencada del GP de Bèlgica. Al seu costat, amb l'altre Mercedes, Nico Rosberg no només no li va discutir el lideratge, sinó que va arrencar com els crancs i de cop i volta va caure del segon lloc en la graella al cinquè. L'alemany va haver d'esperar a la primera tanda d'aturades per recuperar la seva posició natural, però llavors Hamilton ja era lluny. Al capdavant de punta a punta, i havent-se esvaït l'amenaça del seu company, l'anglès va poder gestionar de gust la carrera, i en cap moment va veure perillar la seva sisena victòria del curs.
Mercedes va sumar el setè doblet en onze carreres, i el tercer esglaó del podi va ser per a un altre cotxe amb la mecànica alemanya, el Lotus de Romain Grosjean. Sebastian Vettel havia mirat d'enlairar-se fins a un podi que no li tocava a base d'estratègia. Ferrari va decidir estalviar-se la segona aturada de rigor de l'alemany i estirar el seu segon joc de rodes, del compost mitjà, més enllà del que el sentit comú recomanava. La goma va aguantar fins a dues voltes del final, quan la roda posterior dreta va dir prou. Vettel havia perdut la posició amb Grosjean en la primera tanda d'aturades, i a can Ferrari van concloure que l'única manera d'evitar un podi monocolor de l'estrella de tres puntes passava per jugar-se-la. Els van sobrar deu quilòmetres i escaig.
Càlculs destarotats
Qui ho sap, tal vegada si el Force India de Nico Hülkenberg no s'hagués avariat a la graella –la carrera es va escurçar una volta per fer un segon gir de formació– Ferrari no ho hauria vist tan clar. De retruc, aquesta segona volta d'escalfament va destarotar els càlculs de Rosberg, en la primera carrera en què els pilots ja no podien rebre consells del seu enginyer per tal d'ajustar el punt de fricció de l'embragatge en la sortida. “Qualsevol de vosaltres hauria arrencat millor que jo!”, va dir Nico als periodistes que l'interrogaven al voltant de la pífia, que li va costar qualsevol opció de plantar cara a l'altre W06.
Amb els dos primers llocs decidits abans del primer quart de la prova, la lluita pel podi va afegir un bocí de sal i pebre a una carrera en què la simple evolució dels bòlids –en un traçat de somni– ja acostuma a ser prou espectacle. Sergio Pérez va ser el primer inquilí del tercer lloc, però el Force India va sacrificar càrrega aerodinàmica per guanyar velocitat a les rectes i ho va pagar amb la degradació de les rodes –sense càrrega, les rodes llisquen sobre l'asfalt i es gasten més–. Va acabar cinquè, el millor resultat de l'any de l'equip.
El relleu del mexicà el va agafar Vettel, però la jugada, com hem vist, no li va sortir bé. “Amb una altra estratègia hauria estat al podi”, va assegurar el director de competició de Pirelli, Paul Hembery, que va haver de tornar a donar explicacions per la fallada d'una coberta, després de l'ensurt de Rosberg, divendres. Ahir, el problema de Vettel va ser el desgast de la roda, amb 27 voltes al damunt quan va rebentar. “Pensàvem que més aviat s'haurien de fer tres aturades; en cap cas només una”, va justificar Hembery. En calent, però, Vettel va lamentar haver perdut el podi per una punxada “inacceptable”.
L'estratègia estàndard
El que podria haver fet Vettel amb una estratègia estàndard ho va fer palès Daniïl Kviat. Quan era cinquè, tot just rere Vettel i Grosjean, el rus de Red Bull va muntar un joc de rodes toves per fer les últimes quinze voltes. Va recuperar el lloc a tres girs del final, havent superat Bottas, Räikkönen, Massa i Pérez, i amb la punxada del Ferrari número 5 va acabar quart, després d'haver arrencat dotzè i haver completat la primera volta desè.
LA PEL·LÍCULA DE LA CURSA
PROTAGONISTES
Combinacions d'altres temps
En el mundial de Moto GP, combinar rodes de compostos diferents per disputar les carreres és el pa de cada dia. En la fórmula 1 també era habitual fer-ho fins fa uns 25 anys, amb cobertes més dures o més toves a una banda o l'altra del cotxe, segons les exigències del traçat. Ara, però, els jocs de rodes són un paquet únic que no es pot alterar, sota pena de sanció. Williams va fer una errada en la primera aturada de Bottas i li va muntar una roda posterior dreta del compost mitjà, quan hauria d'haver estat tova, com les altres tres. El finlandès va ser castigat amb un boxs a través, i va seguir en pista amb aquesta munta il·legal fins que es va tornar a aturar (dotze voltes). La sanció li va costar la possibilitat de pujar al podi.
Per emmarcar
Va arrencar novè per una penalització, però Grosjean va donar un podi “increïble” a Lotus. Feia dos anys que l'equip i el pilot no pujaven al calaix.
Per oblidar
En una carrera en què el Force India estava cridat a ser protagonista, Hülkenberg no va poder ni començar, per una avaria en la graella.
Notícies
Divendres,26 abril 2024