Opinió

Els ‘assassins' silenciosos

És una de les grans riqueses de la lliga: el component de genialitat d'homes que estan lluny dels grans focus mediàtics

Hi ha diversos tipus d'assassins. Aquells als quals veus venir, que saps que són letals si són capaços d'apropar-se al seu objectiu, i els que són més discrets. Aquests últims normalment apareixen en llocs inesperats, són impossibles de detectar i també són contundents. En el futbol, en l'art de fer servir l'ingeni per intentar ferir el rival, passa exactament el mateix. Hi ha assassins en sèrie, golejadors capaços de fer gol des de qualsevol posició. Els rivals intenten frenar-los de qualsevol manera, però tot i així acaben foradant les xarxes de manera salvatge. En la lliga espanyola, els màxims exponents d'aquesta nissaga de depredadors són Cristiano Ronaldo, Messi, Luis Suárez i Griezmann, entre d'altres. Golejadors insaciables. Aquesta jornada passada, una de les més prolífiques dels últims temps en la lliga espanyola, ens ha regalat molts gols de migcampistes que arriben des de la segona línia: assassins silenciosos. El Sevilla feia més d'un any i mig que no guanyava fora de casa en la lliga. Es va plantar a Butarque, terreny del Leganés, amb la intenció de trencar la mala ratxa. Va patir de valent, l'equip de Sampaoli. Cap dels seus davanters va marcar, però sí que ho van fer els seus migcampistes, que van arribar per sorpresa a l'àrea. Nasri, Franco Vázquez i Sarabia van executar el Leganés. Al Barça, la MSN acostuma a copsar les portades i els grans elogis. Rafinha, menys habitual en els grans titulars, també vol protagonisme. I quina millor manera que fent dos gols contra un Dépor que va assistir atònit a les ganivetades d'un assassí silenciós. L'Atlético de Madrid cada cop ens està acostumant més a exhibir un futbol atacant d'altíssim nivell. Ja no és aquell equip rocós que guanyava 1-0 amb un gol de córner o una genialitat de Griezmann. L'altre dia va atropellar el Granada amb set gols, i cap dels set el va fer un dels davanters. Ferreira Carrasco i Gaitán es van afegir a la festa, sorprenent la defensa andalusa i afusellant-la sense escrúpols. L'altre equip de la ciutat, el Real Madrid, va cometre un homicidi massiu a camp del Betis. No tota la responsabilitat golejadora va recaure sobre els tres atacants principals, sinó que Isco, arribant des de posicions més endarrerides, va assestar dos cops mortals a la dèbil defensa verd-i-blanca. Roberto Torres, migcampista de l'Osasuna, va signar un golàs per donar la primera victòria de la temporada a l'equip navarrès. Aquesta és una de les grans riqueses de la lliga espanyola: el component de genialitat que aporten homes que estan lluny dels grans focus mediàtics. Han aparegut els assassins silenciosos.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)