El Chicago Tribune va treure una portada de matinada d'urgència amb aquest titular “At last” per glosar el títol dels Cubs en les sèries mundials de beisbol després de 108 anys de sequera. S'ha acabat la maledicció dels “losers lovers” i segur que heu sentit a parlar del taverner Billy Sianis i la cabra, el gat negre que va desafiar Ron Santo i la mà de l'aficionat Steve Bartman. Però en aquest guió de pel·lícula, el meu protagonista principal seria Ben Zobrist, designat millor jugador de la final i decisiu en la victòria contra Cleveland 7-8 en l'entrada extra. Zobrist va néixer i es va criar a Eureka (Illinois). El seu pare era pastor de l'església del poble i sempre ha fet gala de la seva fe. Amb 8 anys va construir darrere de casa seva un camp de beisbol on jugava amb els amics. En aquella època no hi havia cercapromeses, però l'entrenador de la seva escola de secundària el va convèncer perquè pagués 50 dòlars i participés en un campus d'estiu que li va canviar la vida. La universitat natzarena d'Olivet el va fitxar. D'allà va passar a la universitat baptista de Dallas. La seva dona, Julianna, és cantant de música cristiana i ell fa servir la seva cançó Alive per motivar-se just abans dels partits. Sempre de bracet de la religió. A Tampa es va fer un nom, i l'any passat ja va guanyar l'Anell de campió amb els Kansas City Royals. Els seus aficionats van patir durant les sèries mundials, perquè la seva dona havia de parir i temien que es perdés un partit de la final. Ho va fer tres dies després de guanyar el títol, i Zobrist va decidir posar a la seva filla Blaise Royal. A l'estiu va decidir fitxar per Chicago, tot i que feia 107 anys que no guanyaven les sèries mundials. Durant la temporada ha anat sovint amb bicicleta a l'estadi Wrigley Field amb bambes al·lusives a la famosa pel·lícula infantil de beisbol The Sandlot. El nou heroi de Chicago, Ben Zobrist, també té una pel·lícula i proposo com a títol At Last.