Setmana rere setmana, partit rere partit, Leo Messi demostra que és el millor jugador de futbol del món. Ho fa quan el Barça desplega el seu joc coral que enlluerna tothom, amb tots els jugadors en plenitud de forma i de condicions, però també quan l'equip no acaba de trobar la manera de jugar i les baixes pròpies i el rival pressionen. Aquest últim va ser l'escenari de diumenge al vespre al Sánchez Pizjuán contra el Sevilla. Els andalusos van tenir contra les cordes el Barça durant tota la primera part, però Messi no juga al conjunt sevillà, sinó al Barça, i ell solet va ser capaç de treure el seu equip de l'atzucac en què es trobava. Va fer l'empat quan la primera part moria i en la segona va liderar un Barça recuperat tàcticament i anímicament, que va veure com el seu líder estirava del carro.

El Barça va acabar guanyant a Sevilla i el que podria haver estat una aturada de seleccions amb els blaugrana distanciats del Real Madrid, es va convertir en una allau d'elogis cap a l'enèsima exhibició de l'argentí vestint la samarreta blaugrana.

Messi és el millor, diguin el que diguin els premis que mitjans de comunicació i organismes esportius atorguen. Ja fa temps que no hi ha en el futbol mundial un jugador amb tanta influència en el joc d'uns i altres com Messi. Fa gols, en dóna, construeix joc com el millor cervell i ajuda a defensar quan fa falta. Qualsevol elogi corre el risc de quedar petit. És el més gran. I punt.