La segona divisió A ha complert el seu primer terç de competició i després de les catorze primeres jornades ha quedat evidenciat que és una categoria amb molta igualtat, en què guanyar o perdre dos partits de manera consecutiva pot rellançar o ensorrar un equip. Només el Llevant, líder amb vuit punts de marge respecte al segon, s'escapa, en aquest primer terç del campionat, de la màxima de la igualtat.

Els tres equips catalans que juguen en la categoria de plata del futbol espanyol són una bona mostra del que comentem. El Girona és tercer, en zona d'ascens directe –el Sevilla Atlético no pot pujar–, tot i que només va ser capaç de guanyar un partit en les sis primeres jornades. El Reus només té un punt més que el Girona, però és vuitè i encadena tres derrotes seguides que l'han descavalcat de la zona d'ascens, en què s'ha mogut la major part del primer terç de la lliga. El Nàstic encara és cuer –no va guanyar cap partit fins a la tretzena jornada–, però ara encadena dues victòries i té la zona de permanència a dos punts.

Tal com diu el tòpic, la lliga és llarga –i la de segona A, encara més– i poden canviar moltes coses. A segona A, a més, els canvis que es fan a les plantilles en el mercat d'hivern, en alguns casos autèntiques revolucions, acostumen a tenir molta més influència en el canvi de dinàmica dels equips que no pas en la primera divisió.