El discurs sobre que el Barça és el principal responsable de la victòria del Madrid en la lliga és cert i es manté sobre arguments indiscutibles. Les derrotes imperdonables al camp del Deportivo i el Màlaga en són els exemples ben clars, a banda d'altres ensopegades al Camp Nou que un equip com el Barça no es pot permetre. L'equip de Luis Enrique ha guanyat als camps més complicats de la lliga, inclòs el Bernabéu, però el títol el van celebrar ahir a la Cibeles. Ara bé, dit això, també s'ha de denunciar, sense por a ser comparat amb un victimista culer dels anys vuitanta, que aquesta temporada els àrbitres han jugat un paper crucial en el primer títol del Real Madrid en la lliga en les últimes sis temporades. El Barça no ha jugat prou bé, cert, però sovint ha topat contra intervencions que van molt més enllà de la seva intensitat o del seu bon joc. El gol anul·lat a Piqué contra el Màlaga (0-0), el gol fantasma de Suárez al camp del Betis (1-1), les mans de Bruno no xiulades a Vila-real (1-1), el penal no xiulat d'Hugo Mallo a Balaídos (4-3) i tots els errors que han afavorit el Madrid –els més descarats dels últims anys– fan que el Barça no hagi guanyat aquesta lliga per tres raons, totes ben certes: els errors propis, els encerts del Real Madrid –un competidor sempre excels– i sobretot una munió d'errors arbitrats que tots junts fan una flaire semblant a la dels negocis de Florentino Pérez amb el govern espanyol.