Fa una setmana celebràvem l’ascens del Girona a primera divisió com una de les grans notícies dels últims anys per al futbol català. Ahir n’hi va haver més. El Nàstic, un altre dels històrics del país, va salvar la categoria i continuarà una temporada més a la segona divisió després d’un curs que no ha estat fàcil i que afortunadament ha acabat bé. La continuïtat del Nàstic, la del Reus –que ha completat una estrena excepcional en la categoria de plata– i el possible ascens del Barça B més la presència del Barça, l’Espanyol i el Girona a la primera divisió posen el futbol català en el seu lloc, no només pel que fa al planter dels seus equips sinó també a la gestió i a la feina de tots els dirigents i al suport de les diferents aficions.

Per arribar finalment a salvar-se el Nàstic ha tingut tres entrenadors –Vicente Moreno, Juan Merino i Nano Rivas–, fet que posa en relleu l’extrema dificultat que suposa la supervivència en la segona divisió, una categoria plena de clubs històrics, d’aprenents de rics i d’equips modestos que necessiten una feina exemplar per fer-se valer. Els tarragonins van viure la temporada passada la joia de jugar la promoció i de tocar amb els dits el retorn a la primera divisió i aquesta vegada els ha tocat patir de valent fins ben bé la darrera jornada. Però això és exactament la segona divisió, un contrast de sensacions en què només els més vius, valents i encertats se’n poden sortir.