Opinió

‘Yellow power’ a Florida

Jugar un partit de la lliga a Miami sota la Marca Espanya no és, tot i que pugui semblar el contrari, una jugada mestra per als que hi estan al darrere. Florida és un dels molts territoris del presumpte i antic imperi espanyol que els Borbons (Ferran VII) van perdre pel camí i van lliurar, sense res a canvi (of course), als EUA el 1821. Si tot va bé, en continuaran perdent perquè en els gens dels Borbons hi ha alguna cosa que els empeny i predisposa cap a la categoria de losers, com diuen ara els mil·lennistes. Només cal veure com van acabar a França.

El proper 26 de gener –data del Girona-Barça– el vergonyant judici als presos polítics haurà conclòs. Al Tribunal Suprem ja avisen –tenen uns ous forjats d’or– que la sentència no es coneixerà fins a la primavera. D’aquesta manera volen evitar, o s’ho pensen, que el sobiranisme l’aprofiti en la campanya de les eleccions municipals. Donen per fet, és clar, que seran culpables i condemnats a un llarg període a la presó. Així doncs, quan es jugui el polèmic partit tothom haurà vist l’obra de teatre que serà aquest judici. Amb tot, el linxament als actuals presos polítics i als activistes no farà mal d’ulls només a Catalunya sinó també als països que encara conserven un mínim de garanties democràtiques.

Així doncs, el Girona-Barça es jugarà a Miami amb presos polítics a Espanya, tots catalans, encarcerats sense possibilitat de sortida fins que el tribunal internacional de drets humans no pugui intervenir contra una dictadura judicial i política que quan es troba davant la disjuntiva de decidir entre democràcia i nacionalisme, sempre tria nacionalisme. I en aquest ambient es pretén que el partit de Florida sigui màrqueting per vendre els presumptes valors positius de l’Estat espanyol? Ànims als seus promotors perquè, malgrat que la directiva del Barça titubeja quan veu una estelada o ha de parlar de política, els grans episodis que han fet de l’entitat allò de “més que un club” han estat sempre quan ha expressat la seva oposició a l’autoritarisme espanyol. I del Girona no cal afegir res més que és el club de la capital no oficial de l’independentisme, i que els seus propietaris, tot i que són també políticament discrets, no combreguen precisament amb les rodes de molí espanyolistes de Javier Tebas.

La llibertat d’expressió, a més, està protegida als Estats Units, no com a Espanya, i el sobiranisme té una xarxa prou àmplia a Nord-amèrica per fer del Girona-Barça un símbol de protesta del que està passant a Catalunya. I sempre és un risc per a l’statu quo que jugadors com Gerard Piqué, Àlex Granell o Pere Pons, que no tenen cap relació amb la selecció espanyola, puguin expressar-se lliurement davant dels mitjans internacionals sobre la situació del país. Imagineu, fins i tot, un parell de jugadors amb els punys alçats mentre sona la Marcha Real davant d’un enfurismat Tebas i l’ambaixador espanyol de torn amb cara de no entendre res.

Tampoc seria res extraordinari. Algunes estrelles de futbol americà van protestar la temporada passada contra Donald Trump per la violència de la policia i per les seves declaracions agenollant-se mentre sonava l’himne del seu país. L’NFL va dir que estudiaria aplicar sancions per aquests gestos, però s’ha hagut de fer enrere perquè el sindicat de jugadors li ha recordat que la llibertat d’expressió al seu país està per sobre de qualsevol altra consideració.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.