Opinió

El salt

Encara que costi de creure, els nens i nenes d’avui dia són, en alguns casos, marques pròpies

El secretari tècnic del Barça, Éric Abidal, feia referència aquesta setmana, en una entrevista a la revista Barça, al darrer pas dels futbolistes que venen del planter. La passa que separa el Mini del Camp Nou, la més llarga, ampla i difícil de totes. Diu Abidal que les diferències són bàsicament de pressió. Esportiva, mediàtica o ambiental. En cap cas, però, Abidal fa referència al talent o a la qualitat del futbolista com a elements determinants en la consolidació d’aquest darrer pas. Ergo el que separa els bons jugadors d’aquells que triomfen en el Barça és una qüestió mental més que no pas tècnica o futbolística. La pregunta a fer-se, doncs, és com, des del club, es pot treballar per alleugerir aquest darrer pas, i en segon lloc, avançant-nos al que vindrà, com condicionaran les noves tecnologies i l’aparició de les televisions als camps de futbol mini els futurs talents que han de nodrir el primer equip.

Anem per parts. Com pot, el Barça, alleugerir la càrrega emocional, psicològica, que implica passar de jugar en el Barça B a fer-ho en el primer equip. D’entrada, hi ha una primera manera. La individualització. És a dir, el tractament personalitzat de cada cas. Igual que físicament, és evident que Messi, per exemple, o Piqué, han de tenir un treball i seguiment del tot diferenciat, en l’aspecte psicològic passa exactament el mateix. Deia Ricard Pruna l’altre dia, en una xerrada sobre lesions musculars: “Nosaltres no tractem una lesió, sinó una persona lesionada.” Doncs la idea aquí seria la mateixa. No es tracta d’afrontar una realitat (el pas del filial al primer equip), sinó de treballar en com un individu afronta aquesta mateixa realitat.

Aquest seria el primer pas. Condicionat per l’embolcall del propi esport. Els agents, amb major influència sobre aquests jugadors que la que té el club mateix, l’entorn familiar, el mercat, etcètera. Però hi ha un segon estadi. Que pretén mesurar la influència de la televisió i les xarxes socials en etapes formatives. D’entrada, cal entendre que no és un tema menor. Encara que costi de creure, els nens i nenes d’avui dia són, en alguns casos, marques pròpies. Els influencers, que en diuen, són això. Referents. Tinguin l’edat que tinguin. I el fet de tenir milers de seguidors a xarxes socials, quan encara estàs en etapa formativa, és un condicionant psicològic que no és menor i que cal tenir present. El ressò i la jerarquització estan en la naturalesa de les xarxes socials, i això condiciona la manera de pensar, d’actuar i, per extensió, de respondre dels mateixos humans.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.