Editorial

L’EDITORIAL

La maduresa de saber viure sense el millor

Tant se val si Messi juga diumenge contra el Betis o s’agafa quinze dies més per recuperar-se del tot. Amb més o menys brillantor, però sempre amb capacitat competitiva, el Barça ha donat mostres que sap ser resolutiu sense un jugador que, de tan supremament bo i diferent, marca completament aquest equip i qualsevol altre en què jugués.

El Barça ha jugat cinc partits sense Messi, amb quatre victòries –dues d’alt valor contra l’Inter i el Madrid– i un empat, el de dimarts, en un dels millors partits del curs. Prova superada per a un equip que ha assolit la maduresa.

Al marge de la consistència que ha demostrat el Barça en absència de Messi, el partit del Giuseppe Meazza posa de manifest com de seriosament es pren l’equip la Champions. Ja és a vuitens de final a dues jornades per acabar la primera fase en un grup amb dos rivals molt potents. I que ho faci com a primer de grup és qüestió probablement d’una jornada més. Caldrà assumir dins d’una certa normalitat aquesta versió dual de l’equip, capaç de flirtejar amb l’accident contra rivals de la meitat baixa en la lliga (Rayo) i de ser un equip que fa por per com combina, a quina velocitat fa circular la pilota i com pressiona a dalt quan juga Champions o el rival de la lliga és de categoria. Mentre no falli.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.