Opinió

Una lluita en temps difícils

És la primera dona que va formar part de la directiva del FC Barcelona i segurament també ostenta el lloc d’honor pel que fa als clubs de futbol europeus. Anna Maria Martínez Sagi, coneguda com la Sagi (Barcelona, 1907 - Santpedor 2000), va aconseguir fer-se un lloc en un món eminentment d’homes. I és que corria el 1934 quan aquesta esportista, periodista, poetessa i lluitadora incansable pels drets de les dones aconseguia convertir-se en directiva a proposta de Josep Suñol, el president del FC Barcelona que seria executat per la dictadura franquista. En aquells moments el president era Esteve Sala. “Era una dona avançada al seu temps. En aquells moments, la Sagi era molt coneguda. La gent fins i tot l’aturava pel carrer”, explica el portaveu del Futbol Club Barcelona, Josep Vives. “Era una dona polièdrica”, hi afegeix. I és que algunes veus la van nomenar com l’hereva de l’escriptora Rosalía de Castro.

El FC Barcelona va presentar, amb motiu del Dia Internacional de la Dona, un documental de ficció que, sota el títol de La Sagi: una pionera al Barça, fa un repàs de la seva biografia amb la presència de l’actriu Anna Sahun, que interpreta la directiva. Filla d’una família de l’alta burgesia catalana, les seves idees d’esquerres i feministes no van ser acceptades en el seu entorn, sobretot per la mare, que tampoc va aprovar la relació que mantenia amb l’escriptora Elisabeth Mulder. Les seves ganes de canviar les coses tampoc van fructificar durant la seva estada al Barça. La Sagi era molt aficionada al futbol –el seu pare havia estat directiu i el seu germà i el seu cosí, jugadors– i lluitava perquè en el club hi hagués més interès per l’esport femení. Considerava que era de vital importància per a l’apoderament de la dona i un símbol de modernitat. Ella practicava l’atletisme –va destacar notablement en el llançament de javelina i va quedar campiona de Catalunya en tres ocasions–, el tennis i l’esquí. La mentalitat de l’època va impossibilitar que la Sagi pogués tirar endavant el seu projecte i, frustrada per la negativa, va deixar la directiva. Tenia tot just 27 anys. D’ideals republicans, l’exdirectiva no va dubtar a marxar com a reportera i a ser en primera línia del front durant la Guerra Civil, on fins i tot va ser ferida per la metralla d’una granada. Martínez Sagi emprendria més tard el camí de l’exili i a França es va unir a la Resistència en contra dels nazis. Va aconseguir evitar ser detinguda per la Gestapo escapant-se per la finestra de l’apartament on vivia a París. La Sagi es va reconvertir en decoradora i va aconseguir treballar per a les grans fortunes de l’època. Anys més tard, va marxar als Estats Units, on va treballar a la Universitat d’Illinois. Després d’un llarg període vivint a l’estranger, la Sagi va tornar. Primerament va anar a viure amb uns familiars a Mallorca per després traslladar-se a Moià, on va viure vint anys. L’any 2000 va morir en una residència a Santpedor.

Recuperar la figura de la Sagi és també reivindicar la història d’una feminista que en temps difícils va lluitar pels drets de les dones i la llibertat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.