Antoine Griezmann, el davanter campió del món que va ser el somni d’estiu del Barça un any enrere, trepitjarà demà el Camp Nou per mirar d’ajudar l’Atlético a aferrar-se a la lliga. La [mala] decisió del francès quedant-se a l’Atlético l’ha portat a aquesta disjuntiva. O guanyar al Camp Nou –cosa que l’Atlético no fa des del 2006– o assumir set jornades finals sense cap més al·licient que mantenir a ratlla el Madrid, fita que tampoc s’entreveu colossal.

En els últims dies ha revifat la possibilitat que Griezmann, ara sí, sigui blaugrana. Amb tot luxe de detalls, des que està disposat a rebaixar el seu salari als nivells que havia pactat amb el Barça abans de les carbasses, al preu (120 milions a partir de l’1 de juliol) que el club català hauria de pagar per treure’l dels dominis de Simeone.

Té un talent indiscutible, i al Camp Nou el podria lluir més que al Wanda, a més de poder lluitar pels títols. Des de l’òptica blaugrana, la qüestió és si es relativitza el desdeny de l’estiu passat per millorar la plantilla. Com sempre, en l’equilibri hi ha la virtut. Cal analitzar si les condicions econòmiques serien assumibles i si un gest de contrició de Griezmann serviria de desgreuge per a l’afició. Però abans, el Barça també ha de decidir quin golejador vol per a recanvi de Suárez. Si un jugador fet (Griezmann) que competirà amb l’uruguaià per ser titular –amb les distorsions que pot comportar– o un jove de futur del perfil de Jovic, que sàpiga ser suplent pensant que en serà el relleu al cap de pocs anys.