Old Trafford, escenari magnífic de grans nits de futbol europeu, és un estadi on tot equip cridat a fer grans coses es deleix per plantar les bases de l’èxit. El Barça, amb la lliga ben protegida i la copa endreçada fins a la final, té una magnífica oportunitat de progressar. Des que va guanyar l’última Champions (2015), els blaugrana han topat sempre amb els quarts, contra l’Atlético (2016), contra el Juventus després del miraculós 6-1 contra el PSG (2017) i, com a culminació, la patacada d’un any enrere a Roma. Tampoc s’ha d’escapar de l’anàlisi que el Barça no guanya en camp contrari un partit d’eliminatòria de Champions des del 2016. Per saltar el mur dels quarts, primer cal sortir amb el cap ben alt i amb un resultat sòlid d’Old Trafford. Si fos amb un cop de tanta autoritat com una victòria, el primer pas cap a semifinals seria considerable i la dimensió del Barça s’engrandiria als ulls dels rivals.

Però els precedents, molt utilitzats per farcir informacions periodístiques, no tenen cap influència en el present. Sí que són de gran utilitat com a recordatori del que no s’ha de fer. Les eliminatòries s’han de saber llegir en clau de 180 minuts. Això no justifica cap baixada de tensió en nom de l’existència d’un partit de tornada, però tampoc és raó per perdre de vista una autoprotecció responsable en un escenari de tanta categoria. En tot cas, amb Messi i Suárez al camp, el United ho passarà malament per força.