La primera cursa del mundial de motociclisme a Qatar ha suposat, a la pràctica, la primera presa de mides respecte del mundial. És només l'inici d'un campionat especialment igualat, però, de moment, Jorge Lorenzo ha començat presentant candidatura.

Lorenzo va fer la cursa que volia. El martell. Bona sortida i ritme alt i contant des d'un inici. Primer, a roda de les dues Ducatti, després com a cap de cursa obrint marge respecte de la resta, Doviciozo, Màrquez i Rossi. I fins al final. Sense dubtar-ho, si al pilot mallorquí li haguessin consultat abans de començar la cursa, de ben segur hagués signat aquest guió. El seu guió.

Al box de costat, en canvi, tot i lluir els mateixos colors i patrocinadors, i se suposa que la mateixa moto, la festa no va anar tan bé. La quarta posició final de Rossi, sempre per darrere de Màrquez i Lorenzo, va subratllar la inferioritat del pilot italià, exhibida a final de la passada temporada, respecte del seu company d'equip. I això, al box Yamaha, és un terrabastall. Si algú te talent i experiència per capgirar-ho és Il Dottore.

Marc Màrquez, en canvi, tot i acabar tercer i no poder competir cos a cos amb el líder, va transmetre un aire nou. Un Màrquez combatiu, decidit a lluitar i a anar a buscar. I un Màrquez afortunadament oposat al que vam intuir durant el passat mundial. El Tro de Cervera va estar agressiu, valent, decidit i se'l va veure sempre còmode damunt la Honda. Senyals que inspiren confiança en el futur.

De reüll, però, també ens miràvem la Suzuki del Maverick Vinyales. El pilot de Roses, la sensació de la pretemporada i el caramel dels equips amb vista al futur, va patir més en cursa que no ho havia fet en tota la pretemporada, el cap de setmana inclòs. I si bé va exhibir pilotatge i condicions, també és cert que va haver de conviure amb la Ducatti de Dovisiozo per davant.

Això acaba de començar, és cert. Però a partir d'ara tot vindrà condicionat pel que ha passat en la primera cursa. I el que ha passat és que, de moment, Lorenzo és qui marca el pas.