El Purito plega. Un dels millors esportistes de la història del país ha decidit penjar la bicicleta, i tots els seus èxits, i deixar-ho estar. “Ara que encara puc oferir un bon rendiment”, va dir entre llàgrimes el dia del seu comiat. Aquesta retirada, previsible, deixa un buit que ens obliga a pensar en tot el que ha aconseguit.

Disfrutar d'un Tour, un Giro o una Vuelta sabent que, un dels teus sua per aconseguir la victòria final és impagable. Es gaudeix molt amb Froome, Nairo, Indurain i Armstrong, però la implicació emocional, i nacional, és un estadi diferent. Encara recordo la darrera etapa del Giro 2012 amb un duel, en la crono, entre el de Parets i el canadenc Ryder Hesjedal. Jugar-se un Giro en una crono. La quarta menor diferència en la general de la història del Giro, només 16 segons. Un drama, per la derrota, i per la decepció, però una tarda esportiva de primer nivell per al record.

L'any vinent, l'espectacle ciclista ens l'haurem de mirar amb uns altres ulls. Froome (quina exhibició des que ha començat el Tour, per cert), Quintana i Niballi seran el subjecte de la nostra anàlisi. Una mirada global. Els èxits del país els haurem de trobar en les petites gestes i victòries personals de David de la Cruz, Rubén Plaza i Marc Soler (per citar-ne alguns). Però lluny de la general o dels podis. Almenys de moment. Això és propietat del fins ara líder del Katuixa. Ara no ens n'adonem encara, i és fantàstic que sigui així, però el que ha aconseguit el Purito el converteix en un dels millors esportistes del país.

I d'això va l'última. Sempre hem presumit, amb encert, que Catalunya és una potència esportiva. Una nació de primer nivell a la gespa, al parquet o sobre rodes. La marxa del Purito, gairebé un oasi enmig d'una realitat més eixuta, torna a posar al descobert les mancances que encara tenim sobre la bicicleta. Unes deficiències estructurals, que vénen de lluny i que l'efecte Purito ha camuflat. L'esperança, a hores d'ara, és que, a l'ombra del ciclista de Parets, i amb la desagraïda feinada dels anònims, imprescindible per a qualsevol èxit, s'estigui construint una base que, a la llarga, ens faci disfrutar. Com ho ha fet el Purito.