Queden encara sis dies d'esport olímpic a Rio. Segur que els Jocs brasilers no quedaran com els més ben preparats, però esportivament ja podem dir que són un regal. L'oferta de les tres disciplines que passen al primer pla en una cita olímpica –atletisme, natació i gimnàstica– és de tanta qualitat que costa ponderar els adjectius. L'atletisme, tot just arrencar, ja té uns quants noms propis per a la història, des de l'etíop Almaz Ayana i l'estratosfèric rècord dels 10.000 m al ja llegendari Usain Bolt i els seus tres ors en 100 m (ni Carl Lewis ho va aconseguir), passant per l'inesperat rècord del món del sud-africà Van Niekerk en els 400 m, que va deixar fora de la taula de rècords el llegendari ànec, Michael Johnson. Disset anys més tard, quinze centèsimes menys. Una barbaritat.

La natació de piscina ja s'ha acabat, amb Michael Phelps retirant-se amb cinc ors més i un total de 23 i deixant a l'ombra dues nedadores que, sense ell, haurien estat les estrelles, Katie Ledecky (quatre ors i dos rècords del món) i Katinka Hosszú (tres ors i un rècord del món). O la gimnasta Simone Biles, de moment amb tres ors i amb possibilitats d'arribar a quatre.

El millor de tot plegat és que, a més de la segona setmana d'atletisme, queden els esports d'equip. En el bàsquet, per exemple, ja s'han vist grans espectacles en la primera fase.