Opinió

Salsa canària

Anteposant sempre el joc vistós al resultadisme, l'equip
‘pío-pío' té
el respecte absolut

A la saborosa salsa canària se li diu mojo picón. Aquest nom, que tant enorgulleix els habitants de les illes canàries, va més enllà de la pura gastronomia. Els canaris sempre han tingut un tarannà extraordinari que combina la pausa d'un ritme assossegat amb una filosofia de vida amiga de la diversió. En el terreny futbolístic, lògicament, aquesta essència es manté intacta. Grans jugadors han emergit de Gran Canària, fruit d'un talent innat. Juan Carlos Valerón i David Silva en són un clar exemple. La Unión Deportiva Las Palmas és un equip simpàtic. Anteposant sempre el joc vistós al resultadisme, l'equip pío-pío té el respecte absolut del panorama futbolístic estatal. Els anys seixanta i setanta van ser especialment prolífics per al club groc, ja que, durant divuit temporades ininterrompudes a primera divisió, va assolir posicions de capçalera en diverses temporades que li van permetre disfrutar de competició europea. A partir dels vuitanta, la cosa va començar a trontollar. Anys en perill de desaparició real i un declivi que va tenir el seu punt culminant amb un descens dramàtic a segona B. Ara l'equip és líder provisional a primera amb dues victòries en dos partits i una xifra golejadora esfereïdora: nou gols. Aquest inici tan efervescent no és pas fruit de la casualitat. Quique Setién va arribar la temporada passada a la banqueta a mitja campanya, assumint el timó d'un conjunt que navegava a la deriva. Setién va agafar les regnes de la nau i la va dirigir cap al destí del bon futbol en una segona volta de traca. Ara, en un projecte des de l'inici, el preparador té dues obsessions: solidesa defensiva i alegria en atac. Roque Mesa i Vicente Gómez es complementen a la perfecció a la zona ampla. La zona de tres quarts de camp és una font inesgotable de talent. Boateng, un ídol a l'illa, posa la qualitat i la rauxa. El Zhar, elèctric, aporta una punta de velocitat endimoniada. Sobre tots els jugadors en brilla un de la casa, Jonathan Viera, un 10 que és pura fantasia en el driblatge i qualitat en la passada. A l'estadi de Gran Canària, com en la gastronomia, el bon gust de la salsa canària sempre hi és present.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)