Per sisè any consecutiu l'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha decidit organitzar el Dia Mundial de l'Activitat Física (DMAF), que tindrà lloc el 6 d'abril, en aquesta edició del 2015, amb l'eslògan: Sedentarisme=Malaltia; Activitat Física=Salut. Per aquest motiu, entre el 6 i el 30 d'abril, es realitzaran diferents activitats arreu del món per commemorar aquesta diada, i aquest article vol ser una crida a la sensibilització i a la participació de la ciutadania en aquestes activitats promogudes a Catalunya des de molt diversos àmbits i estaments.

L'activitat física i la pràctica esportiva tenen una influència molt directa sobre l'aparició i l'evolució d'algunes malalties, i també en l'estat de salut de l'ésser humà. Aquests efectes s'aprecien a quatre nivells. Relacionats amb prevenció primària, és a dir, els que ajuden a evitar l'aparició de certes malalties com ara la cardiopatia coronària, la hipertensió arterial, l'osteoporosi i algun tipus de càncer, entre d'altres. Relacionats amb prevenció secundària, en què l'activitat física pot ser un element de diagnòstic precoç a causa d'un descens del rendiment o d'un estat de forma baix o, en casos de malalties, en fase inicial. També té eficàcia en el tractament i la prevenció de les complicacions, de vegades derivades dels seus tractaments, entre les quals destaquen la hipertensió, la cardiopatia coronària o la diabetis mellitus. Finalment l'activitat física té un efecte important en la millora de la qualitat de vida de qualsevol persona, ja que afavoreix l'autoconfiança, la sensació de benestar, la millora de les funcions intel·lectuals i la satisfacció sexual, entre altres aspectes.

El sedentarisme i l'obesitat constitueixen una de les problemàtiques poblacionals més importants d'aquest segle, a la qual l'OMS tracta de fer front amb noves directrius i guies. Ha donat a conèixer recentment una sèrie de recomanacions generals sobre l'activitat física i els hàbits saludables per, d'aquesta manera, combatre el creixent sedentarisme al món.

Molts estudis científics han posat de manifest els beneficis de la pràctica regular d'activitat física sobre la salut en menors i adolescents. Alhora, la forma de vida tendeix a ser cada vegada més sedentària, substituint l'activitat física per hores dedicades a activitats relacionades amb les TIC (coneguda com a “temps de pantalles”). Portar una vida activa en aquestes edats està associat amb tenir menys teixit adipós i una millor condició física. A més, també tenen uns ossos més forts i menys símptomes d'ansietat i depressió. Un aspecte de cabdal importància és que el jovent que practica activitat física a aquestes edats té més probabilitat d'estar més sà en l'edat adulta. Així, l'OMS recomana per a nens i joves activitats físiques d'uns 60 minuts per dia, d'una intensitat entre moderada i vigorosa. En aquesta primera etapa el sedentarisme ha se ser eradicat en el context de la família, l'escola i/o activitats comunitàries. A més, s'especifica que la major part de l'exercici ha de ser de tipus aeròbic, però s'haurien de realitzar també activitats de major intensitat, incloses aquelles que enforteixin músculs i ossos, almenys tres cops per setmana, es va afegir.

Pel que fa als adults d'entre 18 i 64 anys, les recomanacions són de 150 minuts d'activitat física aeròbica de moderada a intensa durant la setmana o, si més no, 75 minuts d'exercici aeròbic intens setmanal o una combinació equivalent d'activitat de les dues intensitats. Podem aconseguir més beneficis addicionals en salut si incrementem el temps destinat a l'activitat aeròbica i a enfortir els músculs dos o tres dies per setmana.

Finalment, per a la tercera edat, és a dir, per als majors de 65 anys, l'OMS recomana la mateixa quantitat que la resta dels adults, és a dir, uns 150 minuts d'exercici aeròbic de moderat a intens cada setmana, cosa que, no obstant, podrà fer-se a intervals d'almenys 10 minuts. Les persones grans amb problemes de mobilitat han de practicar
exercici físic per mantenir-se i prevenir les caigudes tres o més dies a la setmana, així com les activitats per enfortir els músculs les han de realitzar dos o més dies a la setmana.

Una bona proposta saludable, derivada de les diverses guies, vindrà definida per accions a desenvolupar en cinc àmbits principals, i totes són estratègies positives de salut. En l'àmbit comunitari, és necessari crear un estat d'opinió favorable i educar els ciutadans sobre com portar una vida sana i, a la vegada, facilitar les estructures i serveis adequats que propiciïn millors hàbits alimentaris i la pràctica regular d'activitat física i esportiva. En l'àmbit educatiu l'exercici és prioritari pel temps que els alumnes romanen a l'escola, pel que aquesta constitueix un dels llocs més eficients per modificar els estils de vida de nens i adolescents. En l'àmbit sanitari s'estan dissenyant accions encaminades a promoure la detecció sistemàtica del sobrepès i l'obesitat, facilitant als pacients que acudeixen a les consultes de pediatria i atenció primària el consell mèdic sobre alimentació saludable i
exercici. A més que ja s'està protocol·litzant la prescripció d'exercici físic, en substitució o com a complement dels tractaments farmacològics. En l'àmbit laboral, es tracta d'impulsar la promoció de la salut al lloc de treball, ja que es considera un entorn especialment adequat per dur a terme activitats que promoguin l'adopció d'hàbits i estils de vida més saludables i d'activitat física controlada.

Finalment, en l'àmbit empresarial, especialment en el sector alimentari, s'ha de regular i modificar, de manera progressiva, el contingut en sal, sucres i greixos en els productes, promovent la producció i distribució de productes que contribueixin i garanteixin una alimentació més sana.