A Marc-André ter Stegen li prova el gris perla. No és una simple qüestió estètica, és una constatació estadística. Dissabte contra el Getafe el Barça va deixar la seva porteria a zero per primera vegada en aquesta lliga. No ho havia aconseguit contra l’Athletic, ni el Betis, ni l’Osasuna, ni el València, ni el Granada ni el Vila-real. En la setena jornada de lliga i deu gols en contra després, premi. L’equip de Valverde va segellar al Coliseum la seva primera victòria de la temporada lluny del Camp Nou i va acabar per fi un partit sense encaixar. Ter Stegen va ser un dels noms propis del matx. Aturada espectacular a un xut d’Ángel, reduint espais amb el cos de manera solvent, en el que va significar la seva millor acció defensiva, i assistència de luxe des de camp propi a Luis Suárez en l’acció del 0-1, amb una passada llarga mil·limètrica, precedida d’una recuperació amb el pit a fora de l’àrea que va desfer novament una jugada d’Ángel. Protagonisme defensa-atac. Determinant.

L’alemany va brodar un gran partit. Saben de quin color era el seu uniforme? En efecte, gris perla. El mateix color que el dia de la visita a Dortmund, on va ser el millor del partit. Aquell dia va aturar un penal a Marco Reus i va fer intervencions d’altíssim mèrit per evitar un debut amb derrota en la Champions. Si l’equip va sumar un punt en la seva estrena a Europa va ser gràcies a ell. El Borussia va xutar fins a dotze vegades, però Ter Stegen va ser un mur. Saben de quin color era el seu uniforme? En efecte, gris perla. El Coliseum Alfonso Pérez i el Signal Iduna Park són els dos únics estadis on Ter Stegen ha marxat imbatut en aquest inici de temporada 2019/20.

Contra el Granada va jugar de groc; contra el Betis i el Vila-real, de negre, i contra l’Athletic, l’Osasuna i el València, de blau turquesa. El resultat ja el saben... Només un color el converteix en heroi. Li passava a Peter Parker, i a Clark Kent. També a Marc-André. L’uniforme canvia al personatge. Spiderman, Superman i Ter Stegen. Triple S. Tots tres, lligats a un uniforme. El gris perla converteix Ter Stegen en invulnerable.

Casualitat o no, aquesta circumstància que viu ara Ter Stegen recorda l’idil·li que va viure anys enrere Tata Martino amb el seu ja famós jersei color festuc. Coses del futbol, un món en què la superstició és el pa de cada dia. Caldrà veure quin uniforme tria contra l’Inter i el Sevilla.

Estilisme a banda, el partit de Ter Stegen a Getafe crida l’atenció. No només per la seva gran aturada a Ángel i pel gol servit a Suárez, sinó també pel seu alt intervencionisme. L’alemany va ser clau per neutralitzar la pressió alta plantejada per Bordalás. Fins a 33 passades va fer l’alemany en la construcció del joc. Més, per exemple, que un home de perfil creatiu com Frenkie de Jong (29). La dada sorprèn per si mateixa. Ter Stegen va fer també onze desplaçaments de pilota en llarg amb èxit, un dels quals va originar el 0-1.

La pluja d’elogis, merescuda, segurament no consola l’alemany. Hi ha una altra dada que el pertorba. Courtois, Rui Silva, Oblak, Moyà, Unai Simón, Vaclik, Masip, Dmitrovic, Pacheco, Aitor Fernández, Rubén Martínez i Rubén Blanco han encaixat menys gols que ell. Fins a dotze porters de la lliga l’avantatgen pel que fa a la mitjana. Només Cillessen, Diego López, Manolo Reina, Joel i David Soria se situen darrere seu. Conseqüència directa de l’irregular inici de curs del Barça, sobretot fora de casa. I és que, fins fa poc, el Barça era, sorprenentment, l’equip més golejat de la categoria.

Amb set jornades, Marc-André ter Stegen ja n’ha tingut prou per comprovar que el premi Zamora torna a complicar-se una temporada més. És, sens dubte, el seu gran compte pendent. Mai ha guanyat el guardó. Sempre a l’ombra de Jan Oblak. I l’eslovè torna a trucar a la porta. El porter de l’Atlético de Madrid ha guanyat de manera consecutiva els últims quatre Zamora, un fet que només havia aconseguit en la història recent un il·lustre com Víctor Valdés. Oblak ja avantatja de sis gols Marc-André. L’eslovè tan sols ha encaixat quatre gols en set jornades de lliga. Només el supera Unai Simón (dos gols rebuts en sis partits).