La traca final

El desmembrament d’aquella plantilla ha estat progressiu. Va començar amb la marxa de Mateu Morey i Sergio Gómez al Borussia de Dortmund, en els únics moviments en què el club blaugrana sí que va ingressar traspàs. En els cursos següents els van seguir altres jugadors importants d’aquell juvenil com ara Martí Vilà, Alejandro Marqués, Kike Saverio i fins i tot Monchu, jugador al qual, després de ser el capità del Barça B, el club va obrir la porta de sortida sense ni tan sols donar-li l’oportunitat.

L’únic per qui va voler apostar el club va ser per Riqui Puig, que va aconseguir un lloc al primer equip, però que no ha respost ni de bon tros a les expectatives. Qui també va arribar al primer equip, encara que fos gairebé de rebot a causa de les necessitats del primer equip en defensa, va ser Mingueza, però el de Santa Perpètua de Mogoda tampoc ha tingut sort i aquest estiu ha deixat el club de franc, igual que Riqui Puig, només amb un percentatge d’una futura venda. Són els dos grans noms de la diàspora absoluta que s’ha viscut aquest estiu al club amb aquella generació, i és que a la sortida d’aquests dos jugadors del primer equip, s’hi afegeixen les d’Arnau Comas, Lazar Carevic, Guillem Jaime, Jandro Orellana i Nils Mortimer, cinc futbolistes més d’aquell juvenil que han tancat aquest estiu la seva etapa al Barça B.

Per què no dir-ho: el fracàs com a club és estrepitós. Però de moment hi ha resistència, i és que Iñaki Peña i Àlex Collado són els dos jugadors d’aquell juvenil que continuen al club. Ara bé, el primer caldrà veure amb quin rol, mentre que el segon no té assegurada ni de bon tros la continuïtat.