Ronald Araujo sempre ha demostrat ser un home de fortes conviccions religioses. Sempre abraçat a Déu, la seva fe va il·luminar el Barça ahir a Anoeta. Un miracle. La victòria del Barça al Reale Arena la podria explicar millor un clergue que un cronista. La Real Sociedad va jugar com els àngels i va perdre. El seu pecat: no marcar un gol. Així de senzill. Perquè l’equip d’Imanol Alguacil va fer un futbol exquisit, va governar el partit i va atropellar el Barça en moltes fases, però li va faltar únicament el gol. El Barça va fer un partit horrorós i va tardar noranta minuts a rematar entre els tres pals. L’equip de Xavi va estar mort durant noranta minuts i al final va ressuscitar amb tres accions de gol molt clares entre el 90’ i el 92’. Les dues primeres –un xut d’Araujo duríssim des de fora l’àrea i un cara a cara de Gavi amb el porter– les va salvar Remiro, però a la tercera el Barça va trobar el premi. Dos noms: Marc-André Ter Stegen va sostenir el Barça durant tot el partit i Ronald Araujo va fer el miracle. Fe i sort, molta sort.

Un home de la precisió i la seguretat en la passada com Gündogan va perdre infinitat de pilotes. Just el dia que tots els ulls estaven posats en ell després de les seves crítiques al vestidor arran de la derrota en el clàssic, l’alemany va dibuixar el seu pitjor partit amb el Barça. Cancelo, de nou com a extrem, va tornar a estar desaparegut. No l’ajuda el nou rol. Kounde, la gran novetat en l’onze, va tornar a estar erràtic i un mala cessió enrere sense mirar quasi l’aprofita Oyarzabal només de començar. L’equip va estar imprecís, sense trobar línies de passada, ofegat en molts moments. Cada jugador que tenia la pilota tenia una problema: no trobava socis. El joc directe de Ter Stegen cap a Lewandowski i João Félix era l’única via per saltar la pressió asfixiant de la Real, però va ser pitjor el remei que la malaltia perquè la constant va ser regalar pilotes a la Real en cada puntada endavant. Va estar bé en canvi Iñigo Martínez, xiuladíssim pel públic d’Anoeta però imperial davant Take Kubo. Va patir més Araujo amb Barrenetxea. La proposta de Xavi dels tres centrals, amb Balde i Cancelo com a carrilers llargs no va funcionar. Però el que més va sorprendre és que no toqués res durant tota la primera meitat i que només dotze minuts després de la represa el cos tècnic donés un paper amb instruccions a Iñigo, que les va comunicar a Kounde i Cancelo, senyal que tampoc va funcionar el que s’havia parlat durant el descans.

La Real va tardar vint-i-cinc segons de partit a advertir el Barça i va tenir tres claríssimes oportunitats de gol en els primers tres minuts, però Ter Stegen va estar gegant. Es va vestir de sant. Ja era un miracle el simple fet de tornar amb un punt cap a Barcelona tal com va anar tot el partit, però el gol d’Araujo va acabar sent un botí de dimensions bíbliques.

Xavi va fer entrar Pedri abans de l’hora de partit. El canari va entrar a escena abans del previst, però els problemes de fluïdesa del Barça en el joc van accelerar el seu retorn. Tampoc va canviar res. El Barça no va millorar. Però en l’última acció del partit Gündogan va detectar Araujo entrant com una exhalació dins l’àrea, li va posar una gran pilota i l’uruguaià va volar, la va tocar amb el cap i la pilota va passar entre les cames de Remiro. Alberola Rojas va anul·lar el gol però el VAR el va obligar a rectificar. Posició legal, gol, final increïble de partit, Imanol amb cara d’incrèdul i Xavi feliç. Els camins del Senyor poden arribar a ser inescrutables.