Aquest Barça va demostrar la temporada passada que hi ha vida més enllà d’Alèxia i que es pot aixecar una Champions sense el talent, el lideratge i el carisma de la doble guanyadora de la Pilota d’Or. De la lògica fase d’adaptació inicial viscuda contra el Benfica, el Rosengard i el Bayern en la lligueta d’ara fa un any, a la consagració final amb altes dosis d’èpica a Eindhoven contra el Wolfsburg, passant per l’exercici de supervivència viscut en el partit a Roma i en les semifinals contra el Chelsea. Va ser un full de ruta sinuós però reconfortant i premiat. Alèxia va anar convocada en el partit tornada contra el Chelsea però no va jugar i en la final acabaria tenint uns minuts en clau d’homenatge. El col·lectiu va demostrar una gran autosuperació i Aitana va eclosionar definitivament com un nou lideratge. Tot allò és passat però ara l’aprenentatge està fet. Per això la difícil visita d’ahir a Frankfurt, en la segona jornada de la fase de grups de la UEFA Women’s Champions League, era afrontada amb optimisme tot i la seva baixa. Alèxia havia marcat els dos primers gols del Barça en aquesta nova edició de la Champions fa només una setmana contra el Benfica i ara l’equip tenia de nou el repte de guanyar sense ella. Ho va fer en el clàssic fa quatre dies i ho va tornar a fer ahir a Europa. Preocupaven més els últims precedents del Barça a Alemanya, on havia perdut en el passat recent a Munic i també al camp del Wolfsburg.

La primera part del Barça no va ser bona. Per primera vegada en aquesta temporada l’equip va marxar al descans per darrera en el marcador. Un gol de cap de Laura Freigang (42’) va fer saltar les alarmes. Freigang va ser la millor de l’Eintracht. Més enllà del gol va deixar detalls d’enorme qualitat com una gran sotana a Bronze.

Tot va canviar en el segon temps. El Barça havia rematat molt poc contra la porteria de Johannes en els primers quaranta-cinc minuts i calia fer moviments. Giráldez els va fer. Clau el canvi tàctic d’alliberar Salma Paralluelo de la banda i situar-la com a 9. Mariona havia actuat com a falsa davantera centre en el primer temps, com en el clàssic contra el Real Madrid, però amb excessiva tendència a baixar molts metres per ajudar en l’elaboració del joc, i el moviment fet per Giráldez durant el descans ho va arreglar tot. Salma va actuar més com a referència i l’equip ho va agrair. Seus van ser el primer i el tercer gol de l’equip (48’ i 62’). El primer culminant una gran acció d’Ona Batlle per la banda i el segon aprofitant una passada d’Aitana. També Mariona va acabar trobant el gol en la sortida d’un córner (59’) executat per Mapi León i que Bronze va despenjar amb el cap en primera instància. L’Eintracht no va saber refusar la pilota i Mariona va ser la més llesta de la classe. Era tot just el segon córner del Barça en el partit. En catorze minuts, tres gols. El Barça es va posar en mode piconadora i l’Eintracht va sucumbir.

Cata Coll, amb una gastroenteritis vírica, va ser baixa d’última hora i el seu lloc el va ocupar una Sandra Paños que aquesta temporada havia mirat des de la banqueta els partits contra el Real Madrid, l’Atlético i el debut de la Champions contra el Benfica. No va poder fer res en el gol de Freigang, però sí va lluir en un verinós xut d’Anyomi (41’).

Ensurt inicial, remuntada amb Salma al rescat i tres punts d’or per completar el 6 de 6. El Barça es manté com a primer classificat del grup A. Tot en ordre.