Antoine Griezmann està pletòric. I és que als 32 anys passa pel millor moment de la seva carrera. Ningú ho posa en dubte, i això que el futbolista ha tingut pics de rendiment altíssims al llarg de la seva trajectòria. L’excepció va ser en el Barça, on no va encaixar en les dues temporades que hi va estar. El francès, que va arribar al club culer per 130 milions procedent de l’Atlético l’estiu del 2019 com un crac mundial, no va aconseguir mostrar-se com a tal. “La meva primera temporada al Barça va ser difícil. M’havia d’adaptar a un nou sistema, una nova posició, era suplent i no jugava gaire...”, va manifestar temps després. “Em va agradar el meu segon any, vaig gaudir”, va completar. Aquell primer curs (19/20) va registrar 15 gols i 4 assistències en 48 partits; en el segon (20/21), 20 gols i 13 assistències en 51 partits. En total, en dues campanyes de culer va fer un total de 35 gols i va repartir 17 assistències en 99 partits oficials.

Uns guarismes, acompanyats d’una versió força allunyada de la seva millor, que no estaven a l’altura d’un davanter pel qual s’havia fet aquella inversió i que tenia un sou molt alt. I és per això que, dos anys després, en l’últim dia de mercat d’estiu, va tornar a l’Atlético com a cedit. El Barça, en un moment econòmic delicadíssim, necessitava alleugerir massa salarial i l’adeu de Grizzi, que tampoc éra que futbolísticament li estigués aportant aquell plus i que va veure amb bons ulls tornar als braços de Diego Simeone, va semblar una bona solució per a tothom.

Però tampoc el seu retorn de roig-i-blanc va ser senzill. Li va costar enlairar-se. Aquell futbolista que “menjava a la mateixa taula que Messi i Cristiano Ronaldo”, allà a l’any 2018, quan, realment, era un dels millors del món, però que s’havia apagat a Barcelona, no s’encenia. Aquell curs (21/22) de colchonero va acabar amb només 5 gols en la lliga, 10 en totes les competicions, i tants dubtes va generar que, fins i tot, l’Atlético no va veure clar pagar al Barça els 40 milions que l’acord entre clubs estipulava un cop acabés el període de cessió de dos anys per aconseguir els seus serveis. És per això que la temporada següent (22/23), la passada, la va començar jugant tots els partits a partir del minut 60, per evitar que disputés almenys 45 minuts en el 50% dels duels en què estigués disponible i que s’activés la compra obligatòria. Tot plegat va esdevenir un xou i finalment, culers i colchoneros es van entendre, i el de Macon va fitxar fins al 2026 per l’Atlético a canvi de 20 milions d’euros fixos i 4 en variables.

A partir d’aleshores Griezmann va revifar. Fins i tot, ara, és aquella figura que va ser, inclús millorada. Va acabar el curs passat amb 16 gols i 19 assistències en 48 partits, però és que en aquest (23/24) ja suma 13 gols i 1 assistència en només 18 partits. “Sempre ens dona alguna cosa diferent”, va assegurar Simeone, recentment. De fet, el dorsal 7 està a punt de convertir-se en el màxim golejador de la història de l’Atlético; suma170 gols, repartits en les vuit campanyes que acumula a l’entitat madrilenya, i està a només tres de les 173 de la llegenda roig-i-blanca Luis Aragonés.

“No tinc cap dubte que Antoine quedarà a la història del club, pels gols que fa i pels que farà i perquè és una referència en el joc de l’equip; el necessitem”, va declarar l’entrenador, que té en el francès un dels seus jugadors fetitxe perquè treballa defensivament i també juga, i de quina manera, amb pilota. Res a veure amb el futbolista que va passar pel Barça, on no es va aconseguir trobar amb la continuïtat. Diumenge (21 h) se les haurà amb l’equip blaugrana al Lluís Companys, convertit, indiscutiblement, en l’amenaça més important de l’Atlético. Al Barça no ha aconseguit encara marcar-li cap gol des que en va marxar.