El Barça torna a estar moix. La desfeta contra el Girona (2-4), que el deixa a set punts del lideratge, que ocupa el conjunt gironí a cinc punts del Real Madrid, ha suposat una altra destrempada en tots els estaments del club blaugrana, quan després de les darreres victòries contra el Porto (2-1) i l’Atlético (1-0) es respirava una altra atmosfera. Aquell punt d’optimisme que regnava en l’entorn amb la bona imatge oferta contra el conjunt colchonero se n’ha anat en orris. I Xavi Hernández, que fa una setmana havia sabut imposar-se al Cholo Simeone en el plantejament del partit, va quedar de nou assenyalat, ja que Míchel Sánchez se li va imposar àmpliament, i més tenint en compte la diferència de pressupost de les dues plantilles que gestionen.

“Hem de ser més contundents a les dues àrees”, va resumir Xavi al final del partit amb el grup gironí. I és que per al tècnic aquest és un punt important, que està marcant l’esdevenidor de l’equip que orienta aquest curs. El Barça no aconsegueix rutllar, imposar-se futbolísticament als rivals de forma seguida, acostar-se a allò a què aspira pel que fa a joc. En fa una de freda i una de calenta. Contra el Girona va ser una de freda, molt freda. “Ens ha faltat contundència en defensa i efectivitat de cara a gol”, va insistir l’egarenc. Òbviament, diumenge, una millor versió individual de cadascun dels jugadors blaugrana hauria incrementat la col·lectiva i, per tant, l’equip hauria estat més a prop del resultat. Però no va ser així, i també és cert que en el futbol una cosa va lligada amb l’altra: si el conjunt funciona, el jugador probablement també, però si el conjunt no funciona ja és més difícil que el jugador ho faci. Encara que, és clar, evidentment que el futbolista té un grau alt de responsabilitat personal si no està bé, per molt que el context no hi acompanyi. El futbol no és tan simple i, per tant, tothom ha de fer tots els possibles.

Aquesta contundència de què parla Xavi, la va desgranar en dos aspectes: en defensa, la pressió alta que fa, i en atac, la falta de gol que està tenint. “La pressió alta és un tret que ens caracteritza i l’any passat ens va fer guanyar títols, però aquesta temporada hem baixat en aquest aspecte”, va explicar Xavi. “L’efectivitat ens està marcant la temporada. Quan ho hem guanyat ho hem fet la majoria de vegades per la mínima, perquè no sentenciem els partits”, va completar. I aquí, en els dos temes, hi té molt a veure un culer que no passa el seu millor moment, Lewandowski. Ell, davanter, és el primer defensa i també el primer atacant. No té mals números (8 gols a la lliga), però el Barça necessita molt més d’ell a tots els nivells. “Ha estat un partit molt difícil per a nosaltres”, va dir el polonès. “Estem intentant donar el millor de nosaltres. Hem de seguir treballant i pensant en positiu”, va assegurar el 9, que va patir corrent endarrere els futbolistes gironins, quan aquests van superar l’esmentada pressió alta culer.

L’ariet va ser una de les cares d’aquest problema, com també Gündogan i Frenkie de Jong van sofrir en aquest sentit i, inclús, van estar un pèl tebis en aquestes accions quan el rival aconseguia anar cap amunt. “Col·lectivament no hem defensat com calia. El Girona ha pogut mantenir la pilota fins i tot sota la nostra pressió”, va dir l’alemany. “És culpa nostra, no hem estat al nivell que hem d’estar”, va reconèixer el neerlandès. Araujo, que està acostumat a apagar focs al darrere, va ser víctima del desgavell defensiu que va acabar costant quatre gols en contra a casa i va relatar també com ho va viure: “No és només de la defensa. Som un equip que intentem pressionar a dalt. És molt important la pressió que fem, perquè el rival no surti d’allà. La defensa és alta, al mig del camp, tenim molts metres per darrere i quan ens surten amb pilota dominada, els equips amb jugadors ràpids, ho exploten.” Diumenge, el Barça va tornar a fer un pas enrere, ha de caminar endavant i, per fer-ho, tot comença per arreglar els problemes detectats. Hi ha feina.