Ferran ho encén, Guedes ho apaga i Sorloth i Morales flagel·len el Barça i sentencien Xavi Hernández. La bogeria somriu al Vila-real i posa data final a l’era Xavi. El 30 de juny, punt final. S’acaba un projecte. Dels 11 minuts d’efervescència blaugrana a la glòria final de l’equip de Marcelino i a la defunció de Xavi com a entrenador del Barça. Remuntada culer frustrada i final d’un cicle. Un frenesí de gols i emocions que va acabar amb el Barça una altra vegada tombat a la lona i amb un Xavi embogit, dirigint-se a càmera en ple partit amb una de les frases lapidàries que ens deixa ja aquesta lliga: “Això és una vergonya!” Amb 3-3 al marcador, Munuera Montero va xiular penal en el minut 89 per mans de Santi Comesaña, però Jaime Latre des del VAR va convidar-lo a rectificar l’acció. L’àrbitre va anar a consultar les imatges i va recular en la seva primera decisió. El contacte va existir i Comesaña amb el braç va canviar la trajectòria de la pilota, però Munuera Montero va desfer el penal. L’escena de Xavi tindrà conseqüències per part del comitè de competició, que entrarà segur d’ofici i el sancionarà, i enormes conseqüències directes té la derrota en l’àmbit estructural perquè Xavi ha decidit renunciar. Claudica. Marxarà a final de temporada. Així ho va comunicar al final del partit. Pas al costat de Xavi i pas en fals definitiu d’un Barça que ha tirat definitivament aquesta lliga. Sense supercopa, sense copa i adeu a la lliga. Aquest Barça es dessagna.

La frustració en la copa requeria una reacció ferma en la lliga, però en lloc d’això va consumar-se el desastre. Va ser un Barça anestesiat en l’inici, que es va posar 0-2 en contra amb els gols de Gerard Moreno i Ilias Akhomach en dues accions horriblement defensades. Cancelo va fallar de forma grotesca en el segon gol i Ilias, el nano que havia debutat amb el primer equip a través de Xavi ara fa tres temporades, va castigar-lo ahir amb la samarreta del Vila-real.

L’entrada de Ferran Torres ho va agitar tot. No va marcar però va ser ell qui emocionalment va canviar el partit. Ferran va ser l’estímul i Gündogan, Pedri i Araujo, els executors. Van ser ells qui van marcar els gols –en l’acta, el tercer se li dona a Bailly en pròpia porteria, tot i que és Araujo qui connecta la rematada de cap prèvia– però va ser Ferran qui ho va liderar. Una remuntada boja consumada en 11 minuts frenètics. En el cas d’acabar així, Xavi i l’equip haurien sortit reforçats anímicament, però el destí tenia reservada una reacció del Vila-real i tres gols demolidors. Del 3-2 es va passar al 3-5. Un penal estalviat i tres fuetades mortals de Guedes, Sorloth i Morales. La crònica d’una mort anunciada. Xavi va dir dissabte que li quedava menys temps que més en el Barça. Així és, li queden quatre mesos.