En el futbol sempre hi ha lloc per a les sorpreses, i aquesta copa d’Àfrica no és cap excepció. Aquest cop, la protagonitza la Costa d’Ivori, l’amfitriona del torneig que va arrencar el 13 de gener amb les 24 seleccions més potents del continent africà i que en coronarà una l’11 de febrer.

Els ivorians van començar bé la competició, guanyant 2-0 contra Guinea-Bissau. Però tot se’n va anar en orris en qüestió de dies. Van perdre 1-0 contra Nigèria i 4-0 contra Guinea Equatorial. Aquesta humiliant derrota, la pitjor de la seva història a casa i la pitjor d’un equip amfitrió, els va deixar gairebé sense possibilitats de classificar-se per als vuitens de final. Només un miracle podia girar la truita.

Amb aquesta enorme decepció, la federació va prendre una decisió dràstica, acomiadar el seleccionador, Jean-Louis Gasset, pensant que ja estaven eliminats. El miracle, però, es va obrar. Un seguit de caramboles increïbles, entre altres dos gols miraculosos en el temps afegit de Moçambic a Ghana, van permetre a la Costa d’Ivori accedir als vuitens. Va ser el moment, doncs, de buscar a la desesperada un altre seleccionador. Després d’intentar fitxar sense èxit el seleccionador femení de França, Hervé Renard, no va quedar cap altra opció que apostar perquè l’ajudant de Gasset i preparador de la selecció sub 23, Emerse Faé, es fes càrrec de l’equip. Aquest no podia tenir una estrena més complicada. Els elefants, immersos en una profunda crisi, s’enfrontaven al Senegal, vigent campiona del torneig i que arribava llançada després d’imposar-se a Gàmbia (3-0), el Camerun (3-1) i Guinea (2-0). Ningú es podia imaginar el que va acabar succeint. I el protagonista de l’eliminatòria no va ser cap altre que Franck Kessie.

L’exblaugrana, davant l’absència d’un gran líder a la banqueta, va fer servir la seva experiència per posar-se l’equip a l’esquena a partir del minut 73, quan va entrar en el terreny de joc substituint Ibrahima Sangaré. Des d’aleshores, tot el que va tocar ho va convertir en or. No va desaprofitar cap oportunitat per classificar, contra tot pronòstic, la seva selecció per als quarts de final, en què s’enfrontaran avui a Mali. Kessie va ser l’encarregat de transformar el penal en el minut 86 que enviava el partit a la pròrroga (1-1). Abans, el Senegal s’havia avançat amb un gol matiner de Diallo (4’). L’ivorià no en va tenir prou, i en la tanda de penals va tornar a demostrar el pes que té en aquest equip, assumint la responsabilitat de llançar la cinquena i decisiva pena màxima (4-5). Nit històrica per a la Costa d’Ivori i inoblidable per a Franck Kessie, que en els moments decisius es va mostrar més serè que mai i ha tornat la il·lusió a tot un país.

Sempre actuant des d’un segon pla, el migcampista de 27 anys sap aparèixer en els moments decisius per convertir-se en l’heroi i acaparar tots els focus. Ja ho va fer a can Barça, on tot i haver-hi estat només una temporada, sempre serà recordat. Es va guanyar l’estima de tota l’afició amb un gol en el clàssic al Camp Nou que va permetre deixar el Madrid a dotze punts i sentenciar la lliga. Malgrat tenir tres anys més de contracte, l’arribada de Gündogan i Oriol Romeu i la irrupció de Fermín li van tancar les portes del club. Va marxar a l’Al-Ahli deixant 12,5 milions a l’entitat blaugrana.

A l’Aràbia Saudita és un fix en l’onze titular, també a la Costa d’Ivori, on pot portar la selecció a guanyar la seva tercera copa d’Àfrica de la història (1992 i 2015). D’estar eliminats a somiar amb el trofeu. Avui (18 h), els ivorians es juguen l’accés a semifinals contra Mali. Kessie manté viva l’esperança de tot un país.