Pepe Bordalás ja no enganya ningú en aquest punt de la pel·lícula. El cruyffisme no es pregona a so de bombo i platerets, el cruyffisme es demostra. I el més cruyffista que ha fet Bordalás i el seu Getafe en anys ha estat desprendre’s de Damián Suárez en el mercat d’hivern. Sense Damián aquest Getafe perd essència. Montjuïc va enyorar ahir les moixaines del lateral uruguaià. Però que Bordalás digui que se sent cruyffista és senzillament una broma de mal gust. La disfressa li queda gran.

El seu Getafe va fer aigües en la visita al Lluís Companys jugant a un futbol que no és el seu. Posar la línia defensiva tan amunt i no pressionar com tocava va ser una invitació a la golejada que ni tan sols aquest Barça va desaprofitar. En els quatre partits anteriors contra el Getafe, el Barça havia registrat tres empats 0-0 i només li havia pogut marcar un gol en els últims 360 minuts. Ahir el Barça de Xavi li’n va endossar quatre d’una tacada. El Getafe és un gran equip jugant a l’altre futbol, domina aquest art, protegit a la cova, amb un bloc baix, i movent-se al límit del reglament amb la destresa i la serenor del millor funambulista. El futbol entès des de l’agressivitat, el rigor defensiu, les batusses i les constants pèrdues de temps. Sempre que el Getafe ha jugat així ha desesperat el Barça. No va ser el cas ahir. En la prèvia Xavi va elogiar la figura de José Bordalás i el joc del seu Getafe. Va agafar més d’un a contrapeu al catalogar el Getafe com un equip valent i no defensiu. Les paraules de Xavi van despistar fins i tot el mateix Bordalás i potser li van fer creure una cosa que no és. El cruyffisme és una altra cosa.

El Barça va descosir el Getafe amb pilotes a l’espai. Així va arribar el primer gol de Raphinha després d’una passada llarga de Kounde, i n’haurien pogut arribar encara un parell o tres més abans del descans, però tota la lucidesa que Raphinha va exhibir en l’acció de l’1-0 li va faltar en dues accions claríssimes en els minuts 39 i 46. En la primera va xutar als núvols i en la segona va equivocar-se en la lectura de la jugada i en l’execució perquè hauria d’haver resolt ell en comptes de fer la passada final a João Félix, i a més la passada va acabar sent calamitosa. Raphinha i el Barça van deixar viu el Getafe en els primers quaranta-cinc minuts i en molts partits d’aquesta temporada l’equip de Xavi ho ha acabat pagant. Per sort ahir, tot el que va fallar en la primera part ho va encertar en la segona.

Emparellar Djené amb Raphinha a la banda va ser una altra bogeria de Bordalás. Allunyar Djené del seu hàbitat natural al centre de la defensa per col·locar-lo mà a mà amb un home com Raphinha i exposar-lo a camp obert va ser un error. Va tardar trenta-tres minuts a corregir-ho, el va canviar de banda i el va emparellar amb João Félix. El portuguès, titular per primer cop després de la lesió, va marcar precisament el 2-0 en una acció en què ell només va haver d’acompanyar la pilota al fons de la porteria. Tot el mèrit de la jugada per a Christensen. El danès va perforar el Getafe pel passadís interior amb una cursa a l’espai detectada per Raphinha, i va acabar regalant el gol a João.

Entre el gol de João Félix i el de Frenkie de Jong van transcórrer només vuit minuts. Amb el 3-0 es va acabar el partit. Fermín hi va posar el llaç ja en el temps afegit després de caçar un refús dins l’àrea. El Barça es va divertir. Per fi. Una tarda tranquil·la. L’equip ha dormit segon en la classificació a només cinc punts del Madrid. La pilota és ara a la teulada del Girona i el Real Madrid. El Barça no tira la tovallola.