Bàsquet FEB

JORDI TRIAS

ALER PIVOT DEL BÀSQUET GIRONA

“Encara creixerem i serem més forts”

“L’equip ha de recuperar la línia de principi de curs i no ha de dependre de mi. Puc ajudar a moure la pilota, a fer partícip tothom en el joc, però alguns jugadors també han de fer un pas endavant”

El discurs fàcil ara, amb quatre triomfs seguits, seria dir que anem directes cap a l’ascens, però ens fa falta jugar millor
M’agradaria somiar que el Girona ha tornat a l’ACB i que he estat partícip actiu del procés del club per arribar-hi

No fa ni un mes que Jordi Trias (Girona, 5-11-1980) va firmar pel Bàsquet Girona i el seu impacte en la LEB Plata ha estat brutal. No només pels seus registres (14,8 punts, 12 rebots, 4 assistències, 1,5 taps i 27,5 de valoració en 30 minuts de mitjana), sinó perquè, amb ell, l’equip acredita un 4-0 i s’ha situat a una victòria del grup capdavanter en el grup Est.

Veient el seu nivell actual, sona estrany que a l’estiu medités seriosament retirar-se.
Em va passar pel cap, i més d’un cop. Sincerament, hi ha hagut moments durant l’estiu en què m’he vist més retirat que no pas jugant. Per això, no vaig començar la temporada amb ningú. Però la insistència d’en Marc [Gasol] perquè anés a entrenar-me amb l’equip em va fer venir el mono de continuar jugant. A més, el grup és molt maco.
Sempre subratlla el paper de Marc Gasol per convèncer-lo. I la família o els amics, què li deien al respecte?
Tothom m’insistia que jugués amb el Girona. També quan venia d’espectador a veure l’equip a principi de temporada. I la veritat és que és d’agrair, sentir aquesta estima. Potser el que tenia més dubtes era jo, per la meva edat i perquè sé com de dures són les temporades. Però al final ho vaig veure clar.
Va decidir en un moment concret, o tot va ser un procés?
Recordo que, després d’un entrenament i sense cap raó en especial, vaig decidir-ho. Tornant cap a casa, al cotxe, vaig trucar a en Marc i li vaig dir que comptés amb mi.
Des de la seva arribada, quatre victòries consecutives. És conseqüència de l’‘efecte Trias’ o hi ha altres factors?
M’agradaria pensar que la meva arribada ha suposat una injecció d’autoestima, però un equip no és un jugador. Abans que arribés, el Girona havia fet grans partits i havia arrencat molt bé.
Fa un mes, l’equip estava immers en una molt mala dinàmica i jugava amb molta tensió. Això ho han descarregat?
Les victòries sempre ajuden a recuperar la calma, però no estem fent encara el bàsquet que volem fer. Tenim moltíssimes coses a millorar, sobretot en temes basquetbolístics. No gestionem bé el tema dels espais; encara juguem excessivament nerviosos en atac i cometem errors que no hauríem de fer, que ens penalitzen. Tots són detalls totalment solucionables, que no tenen res a veure amb el talent. Si som capaços de corregir-ho, farem un salt de qualitat. Estic segur que encara creixerem i serem més forts.
Amb independència de les seves estadístiques, com es troba a LEB Plata?
Tenia alguns dubtes en l’apartat físic després d’haver estat tants mesos parat, però m’estic notant còmode, amb un bon to. Quant a la categoria, que és nova per a mi, et diria que els dèficits nostres són similars als de la resta d’equips: el tema dels espais, tothom es tanca molt concedint el triple,... A poc a poc, em vaig adaptant per donar el nivell màxim per ajudar l’equip, com ha de fer cadascun de nosaltres.
El seu debut, amb 46 de valoració contra el Vic, va ser molt cridaner. Està preparat per a defenses dures, amb 2x1 o 3x1?
Totalment. Fins i tot, pot haver-hi un punt de positiu perquè, amb la meva visió de joc, puc possibilitar els companys per tenir tirs oberts, alliberats. Ho anem trobant, a poc a poc. El que hem d’intentar que no passi és que jo rebi la pilota a quatre metres i hagi de fer l’1x1 cada cop. La idea és jugar amb criteri, movent la pilota i trobant bons tirs. Hi ha hagut moments en què ho hem fet, però ens ha faltat continuïtat.
Manté el discurs prudent de la presentació o, com els rivals ja assenyalen, presenten candidatura ferma a l’ascens?
L’ambició era i és màxima, però volia ser previsor perquè no coneixia ni la categoria, ni els rivals. Res de res. Ara, abans de parlar d’objectius a llarg termini, el que hem de fer és progressar en el nostre joc col·lectiu. L’equip ha de recuperar la línia de principi de temporada i no ha de dependre de mi. Jo puc ajudar a moure la pilota, a fer partícip tothom en el joc, però alguns jugadors també han de fer un pas endavant perquè els necessitem moltíssim.
L’ascens el veu lluny, doncs.
Potser el discurs fàcil ara, quan enllaces quatre victòries, seria dir que anem directes cap a l’ascens. Però, repeteixo, el primer que hem de fer és jugar col·lectivament molt millor.
En els dos últims partits, hi ha hagut 1.500 espectadors a Fontajau. Un bon senyal?
Immillorable. És magnífic que la gent de Girona torni a agafar il·lusió pel bàsquet masculí. Suposo que han vist que hi ha un club i un projecte amb Marc Gasol al capdavant que està intentant fer les coses bé, amb ambició i ganes de mirar enlaire. Sens dubte, quant a estructura, segur que és el millor de la LEB Plata.
Ja ha dit que Girona seria la seva última parada com a professional. Es veu jugant-hi més enllà d’aquesta temporada?
No tinc res decidit, ni en un sentit ni en un altre. És obvi que estic en la recta final de la meva carrera, però tot dependrà de com em senti, del desgast que hagi tingut durant la temporada,... Molts factors. Encara no hem arribat ni a la meitat i no em vull precipitar.
Si es mantingués en actiu més anys, ha somiat a jugar algun dia en l’ACB amb el Girona?
[Riu] No sé si hi arribaré, la veritat. El que et puc dir és que m’agradaria somiar que el Girona ha tornat a l’ACB i que he estat partícip actiu del procés del club per tornar on li pertoca. I qui sap, potser no com a jugador, però sí vinculat d’alguna altra manera al club. Veurem.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.