Bàsquet FEB

Uns cercles per tancar

L’Spar Citylift busca l’únic títol FEB que se li resisteix, com a campió de lliga i supercopa, amb el seu botxí en les tres darreres finals com a amfitrió

L’Uni arriba a la cita amb la millor plantilla que ha tingut mai i en el seu millor moment

“Tenim l’ambició de guanyar, és indubtable. I no hi anem amb cap altre objectiu que no sigui aquest”, diu Èric Surís en la prèvia de la seva quarta participació en la copa, en quatre anys a la banqueta de l’Spar Citylift. L’Uni afronta el repte amb la millor plantilla que ha tingut mai, com a vigent campió dels dos darrers títols FEB i després de superar el seu botxí en les tres finals de copa que ha jugat, l’Avenida, els últims cinc cops que s’hi ha enfrontat. Els dos partits del play-off el curs passat, la supercopa i els dos de la lliga regular d’aquesta temporada. Les castellanes són l’amfitrió d’aquesta fase final, en un pavelló (Multiusos) que no és on juguen habitualment (Würzburg).

Si el conjunt gironí alça diumenge el títol estatal que se li resisteix, completarà la col·lecció, enllaçarà els tres títols que es disputen cada curs –l’últim de l’anterior i els dos primers d’aquest– i ho farà a la ciutat del club que el va derrotar a casa el 2017, quan li va remuntar la final amb un 21-2 en el tercer quart (80-76). “Som conscients que són competicions extremes, tot passa molt ràpid i un mal dia pot deixar fora a qualsevol”, explica Èric Surís, que reconeix que l’equip es presenta a la cita molt fi: “Hi arribem en un molt bon moment, en línia ascendent físicament i anímicament. Però les copes, i amb aquest format, no hi entenen, de bons i mals moments” adverteix.

L’antivirus FIBA

“Aquest mes tan exigent, de baixada física, viatges, no entrenar-nos, canvis... Havíem entrat en una dinàmica negativa que feia que les coses no sortissin bé”, recorda Èric Surís sobre la costa de gener, en què l’equip va perdre cinc partits, tres en la lliga i de manera consecutiva –dos a casa, un a Fontajau (Guipúscoa) i l’altre a Palau (Araski), i que va salvar amb el triomf a Logronyo (57-73) abans de l’aturada FIBA. “Va anar bé per canviar de xip, descansar algunes, i altres no ho van fer van poder canviar d’aires”, exposa el tècnic sobre l’aturada, de quinze dies i que va donar aire a l’equip, amb dues incorporacions (Xargay i Bishop) aquell mes. “Feia molts mesos que no enllaçàvem una setmana per entrenar-nos” és l’explicació de la revifalla de l’Spar Citylift, que des de llavors no ha parat: “Quan canvies jugadores i tens baixes jugues amb set i no recuperes, no t’entrenes... És un peix que es mossega la cua i amb l’equip sencer aquella setmana vam preparar el partit de l’Avenida, ens va sortir molt bé i el vam poder guanyar. I arrencar una setmana molt dura amb Schio i Gernika en 48 hores. Tres partits en sis dies i els tres, de màxima exigència.” “Toquem de peus a terra i som conscients que pots arribar i marxar si no estàs bé, no som triomfalistes”, recorda de nou Surís.

“Canvia força, perquè aquella era la primera final de copa que jugàvem i, tot i tenir jugadores amb experiència, com a club érem rookies. En aquesta hi arribem molt més madures, però l’Avenida té jugadores acostumades a jugar en tots els àmbits i contextos”, respon l’entrenador de l’Uni sobre la condició de local gironina el 2017 comparada amb la de les castellanes aquest any.

LA DADA

8
fases finals
suma l’Spar Citylift en el torneig, que per segon cop es disputa amb 8 equips.
Patrocini

Adaora Elonu, campiona amb dos equips les quatre darreres edicions

“No sé si guanyarem, espero que sí. És difícil, però si fem el nostre joc tindrem moltes possibilitats de fer-ho”, diu Adaora Elonu, que encadena quatre títols de copa: el 2016 amb el Conquero i des del 2017 a Fontajau amb l’Avenida, sempre contra l’Spar Citylift en la final (2018 Saragossa i 2019 Vitòria). “La recuperació és molt important, però si jugues al màxim en cada partit saps que la pots acabar guanyant” diu l’alera pivot, que, com fa un any, comença els quarts de final divendres. Laia Palau també té la copa en el palmarès, amb el Ros (2007-10), mentre que Núria Martínez (2005 i 06) i Marta Xargay (2012, 14 i 15) van alçar aquest títol quan jugaven amb l’Avenida. Elonu va ser MVP de la supercopa –a la imatge.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.