L’Spar Girona juga aquest vespre a Fontajau (19 h) el partit de la jornada 16 contra l’Araski, que el 9 de gener es va haver d’ajornar pel brot que va afectar la plantilla de l’Uni. És una pedra més en el procés de construcció de l’equip, que va amb el pas canviat des de la pretemporada i que pretenia arribar al tram decisiu en plenitud. Ara que Alfred Julbe té dotze jugadores, dues desfetes: avui fa una setmana contra el Landes i dissabte, a Gran Canària. La primera deixa l’equip sense el gran objectiu del curs, acabar entre els vuit millors d’Europa per segon any seguit, aquest cop amb el format habitual de la competició en lloc de les bombolles del 2020/21. La segona el condemna a una hipotètica tercera plaça en la lliga regular i el factor pista en contra en la semifinal –a dos partits– i final –tres– de la lliga si els rivals són els altres favorits, l’Avenida i el València. “Durant la temporada sempre hi ha alts i baixos i quan reps una derrota l’equip té dubtes”, reconeix Laia Palau, la capitana de l’Spar Girona, que posa la situació en context: “No ens oblidem que aquest equip s’està construint amb les 12 jugadores que som ara, estem al març i és difícil per a totes adaptar-nos a la nova situació. L’estructura de l’equip canvia molt i ara estem en aquest moment de canvi i d’inestabilitat, però amb dos partits a casa aquesta setmana és un bon moment per construir i esperem sortir ràpid del sot i només queda avançar”, diu la base, que hi afegeix: “Els partits de lliga són tots importants i ajuden a créixer. L’equip es pot retrobar i redefinir minuts i posicions i rols dins l’equip. Necessitem que tothom hi posi un extra.”