Futbol 1a divisió

Punt final a la vaga

Les jugadores aconsegueixen 16.000 euros de salari mínim i una parcialitat mínima del 75% després de 13 mesos de negociació

Les futbolistes de la primera divisió han decidit abandonar la vaga convocada indefinidament des del cap de setmana passat. La patronal i els sindicats han arribat a un principi d’acord que, sense la signatura del conveni, encara no s’ha materialitzat. En aquest acord, els clubs accedeixen a millorar les condicions laborals de les seves jugadores, que tindran, per conveni, un salari mínim de 16.000 euros per jornada completa i de 12.000 euros si és a temps parcial, pel 75% de la jornada. Les jugadores, a canvi, concedeixen als clubs 30 dies perquè puguin trobar la font de finançament per assumir aquests canvis econòmics que transformaran el futbol estatal. Es tracta de la primera pedra per al primer conveni laboral de la història del futbol femení a Europa.

D’aquesta manera, es veu la llum al final del túnel en un procés que ha durat més d’un any, amb gairebé 25 reunions entre les dues parts. Ni la mediació del govern de l’Estat va poder evitar que les jugadores anessin a la vaga el cap de setmana passat. El principal escull de la negociació ha estat la parcialitat, ja que les futbolistes reclamaven un 75% de la jornada com a mínim, mentre que els clubs no volien passar del 50%. Els clubs defensaven que no hi hauria prou diners per assumir aquesta despesa i que, si s’acceptava en les condicions actuals, els més febles acabarien en una situació molt precària o gairebé desapareixent. Recordaven, a més, que, en l’esport professional a l’Estat, els sous del futbol femení només estan per sota del futbol masculí i de la lliga de bàsquet.

Finalment, els clubs han acceptat les condicions de les jugadores, que des d’un primer moment les consideraven raonables. El repte és trobar el finançament per assumir aquesta pujada de les despeses. Els equips de primera divisió, doncs, tindran un mes per afrontar una pujada que, segons els seus càlculs, serà d’1,6 milions d’euros. I tot dependrà de la resolució de l’embolic que hi ha entre la Federació Espanyola de Futbol, la mateixa associació de clubs femenins (un organisme proper a la LFP) i Mediapro, la cadena que ara mateix posseeix els drets de televisió.

D’una banda, la FEF ofereix 500.000 euros a cada club en un programa creat específicament per al futbol femení i al qual han accedit quatre clubs de primera divisió (el Barcelona, l’Athletic, el Sevilla i el Tacón). La resta de clubs de la categoria van signar un acord amb Mediapro que dona prop de 200.000 euros per a cada club. La situació es podria desencallar perquè Mediapro ha ofert als clubs deslliurar-se de l’acord que van signar l’estiu passat, però, a canvi, conservar algun dret de comercialització dels drets televisius, fet al qual Rubiales s’oposa fermament. La federació demana la renúncia de qualsevol dret preferent de Mediapro i que sigui l’empresa mateixa la que en gestioni la comercialització, que recaurà en l’operadora de l’equip local en cada partit.

MÉS D’UN ANY

Les negociacions han durat tretze mesos, amb prop de 25 reunions entre les parts

CAVALL DE BATALLA

El principal punt de discòrdia era la parcialitat dels contractes, que serà d’un 75%

LES BASES

Les jugadores han aconseguit 16.000 euros de salari mínim per jornada completa

MÉS INGRESSOS

Els clubs necessiten desencallar l’acord pels drets televisius

El seguiment de la vaga, a tocar del 100%

La vaga del cap de setmana passat va ser un èxit de convocatòria, ja que no es va disputar cap partit de primera divisió. El Comitè de Competició haurà de decidir la sanció corresponent a cada equip, ja que, en principi, aquests enfrontaments no es recuperaran i tots els equips perdran punts. Els trios arbitrals van anar als camps de futbol corresponents i van comprovar que no hi havia un mínim de jugadores de cada equip (7) per començar el partit. De fet, cap de les jugadores de la lliga es va presentar, excepte una: Maddi Torre, de la Real Sociedad, que ja va anunciar a través dels mitjans de comunicació que no s’adheria a la vaga i que es presentaria al partit que havia de disputar la Real contra el Barcelona. Per Torre, la vaga no resolia el problema, ja que feia dies que estava convocada i les jugadores continuaven sense el conveni laboral.

Pràctiques dubtoses i amenaces en la negociació

El creixement que hi ha hagut del futbol femení a Espanya no ha anat en consonància amb la millora de les condicions laborals per a les treballadores. Alguns clubs, com ara el Barça, han professionalitzat la seva secció femenina, però d’altres, amb menys recursos, no han regulat convenientment els contractes laborals. Fonts properes a les jugadores asseguren que pràctiques com la signatura d’un contracte de mitja jornada mentre, d’altra banda, es completa el sou amb diners sense declarar encara són habituals. Sous, alguns, d’entre 300 i 600 euros en total, amb reduccions en cas de lesió. Tanmateix, algunes jugadores han rebut amenaces de baixada de sou en cas de seguir la vaga. Les pressions també s’han estès als clubs, ja que alguns han estat amenaçats amb pitjors horaris per als equips masculins en cas d’acceptar les condicions de les jugadores.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.