“Continuo afamat de títols.” Així es va presentar Olivier Giroud (Chambéry, França, 1986) ahir en la prèvia del derby della Madonnina que enfronta avui (21 h) a San Siro Milan i Inter, amb els rossoneri de locals. “Tinc 36 anys però tinc la motivació d’un jove, tinc més gana que mai”, va explicar l’ariet del Milan. Giroud no en té prou, tot i el temps que suma en l’elit i tot el que ha guanyat.

D’aquell jove que va fer les primeres passes en divisions inferiors del futbol francès, primer al Grenoble (2005-07), després a l’Istres (2007-08) i, finalment, al Tours (2008-10), abans de fer el salt a l’elit i fer eclosió amb el Montpeller (2010/12), en queda ara una veterà, convertit en llegenda. Campió de pràcticament tot –1 copa del món, 1 Ligue 1, 4 FA cups, 3 Community Shields, 1 Serie A, 1 Champions League, 1 Europa League i 1 mundial de clubs– i màxim golejador de la història de la selecció de França, el punta esquerrà continua. A Milà, en què és el referent ofensiu, i més avui amb el dubte de Rafael Leao, s’ha retrobat, després d’un final d’etapa complicat al Chelsea (2017-2021), d’on va aterrar procedent de l’Arsenal (2012-2017).

De fet, recentment, va renovar un any més amb el conjunt milanista, fins al juny del 2024. “És un lloc especial i l’any passat, el primer any, amb la lliga que tant de temps s’esperava, va ser immillorable. Ara, en aquest creiem que podem arribar a la final”, va explicar el davanter, que suma cinc gols en aquesta Champions. Giroud no s’acaba.