Tot obert a Madrid ahir i així seguirà fins a Manchester quan, d’aquí una setmana, es dilucidi qui serà el finalista; Real Madrid o Manchester City, que en l’anada de semifinals van empatar (1-1) en un enfrontament entre dos equips que van ensenyar també de quina pasta estan fets. D’una banda, els madridistes, els actuals campions d’Europa, un conjunt resilient que competeix, que sap resistir qualsevol tipus d’inclemència, sostingut per Courtois, un mur ahir una altra vegada, i Vinícius (36’), la diferència a dalt, que es va tornar a inventar un gol quan pitjor ho estaven passant els seus. I, d’una altra banda, els citizens, segurament el millor equip del món, que va oferir una imatge magnífica durant els primers 30 minuts, en què va apoderar-se de la pilota, va atemorir el Santiago Bernabéu i va crear perill sense acabar d’afinar, i que, a remolc quan no ho mereixia, va ser capaç de mantenir-se ferm i empatar via De Bruyne (67’).

La realitat és que el partit va acabar sent igualat, amb moments per a tots dos, però també que fins al gol de Vinícius, ben a prop del descans, era propietat de l’equip orientat per Pep Guardiola. I és que el grup sky blue va sotmetre gairebé tota la primera part el blanc, que va quedar tancat al seu camp, com acostuma a fer en aquestes grans cites, en espera que no passi res. Courtois és un bon argument en aquest sentit, i el porter belga va reforçar la proposta amb bones intervencions a quatre rematades de De Bruyne, Rodri i Haaland (2).

El domini del City era absolut, de fet registrava un 78% de possessió, útil, ja que van generar ocasions, quan el Madrid va colpejar. Amb prou feines havien travessat la línia de mig del camp els de Carlo Ancelotti, fins que Camavinga, assentat en el lateral esquerre, va protagonitzar una cavalcada en una ràpida transició i va cedir a Vinícius, que des de la frontal de l’àrea es va treure una fuetada que va sorprendre Ederson. Era el primer xut a porteria dels blancs, que havien tornat a fer el de sempre a Europa. Res nou.

La diana va fer mal al quadre anglès, que després del descans ja no va recuperar el to anterior. En canvi, els madridistes van créixer i van aconseguir equilibrar el joc, encadenant passades a camp rival, cosa que no havien fet fins aleshores. Això, i amb una pressió alta millorada, cosa que tampoc costava gaire, va incomodar el City i amb el pas dels minuts diversos dels jugadors sky blue es van allunyar de la millor versió. Stones i Gundogan van perdre autoritat i fiabilitat en la passada a la medul·lar, Bernardo Silva i Grealish també van ser menys atrevits i Haaland va estar desassistit i ben vigilat per Rudiger i Alaba. Malgrat tot, Guardiola no va fer canvis, cap. Tenia De Bruyne a la gespa, que, al contrari que la resta, sí que va rebel·lar-se. Ja havia avisat abans en una bona oportunitat neutralitzada per Courtois, que res va poder fer després en un xutàs del seu compatriota des de fora de l’àrea. Taules i serà a l’Etihad Stadium on es dictarà sentència. De ben segur que l’eliminatòria serà llarga.