Fa setmanes, fins i tot abans de començar la competició oficial, que el Girona va demostrar que és un equip amb totes les lletres. Un conjunt que carbura i en el qual molts dels seus protagonistes tenen clares totes les facetes del joc que han de controlar i desenvolupar. Gràcies a la bona pretemporada i també a la continuïtat del bloc –contra el Getafe van ser titulars nou jugadors que ja eren a l’equip el curs passat–, el conjunt dirigit per Míchel Sánchez ha guanyat solidesa defensiva. Res a veure amb l’inici d’una temporada passada en què l’equip, en construcció i per rodar-se, va mostrar una imatge preocupant i fràgil que va obligar el tècnic a fer un canvi a la porteria –Juan Carlos va deixar el seu lloc a Gazzaniga– i, fins i tot, es va caure en llocs de descens. De fet, la primer porteria a zero de la campanya passada va ser en la primera jornada de la segona volta (la vintena del curs) i la d’enguany, tot just en la segona. Era fàcil millorar-ho, ja que la temporada passada va ser la que més es va tardar a lligar la primera porteria a zero a LaLiga. Tampoc era normal.

Míchel, i tot el Girona, han fet aquest estiu una bona feina d’adaptació a les circumstàncies. Ja van començar a entrenar-se sabedors que Santi Bueno no faria ni un dia de pretemporada –s’ha incorporat al grup fa escassos dies– i pocs dies després d’iniciar la preparació, Oriol Romeu va ser traspassat al Barça –segurament dos dels puntals defensius més evidents del curs passat–. El bon inici de competició que estan firmant David López i Daley Blind a l’eix de la defensa –amb més d’un centenars de partits a alt nivell a cada una de les seves cames– i les correccions tàctiques de Míchel, han dotat l’equip de seguretat defensiva i unió dins del camp, tot i que l’únic gol encaixat fins ara a Anoeta va arribar en el minut 5 de l’enfrontament i per una indecisió defensiva entre Blind, que va tancar massa oblidant l’esquena al segon pal, i Miguel, que tornava després d’avançar la seva posició en la sortida de la pilota.

A falta de l’arribada d’un altre element al mig del camp –no serà Máximo Perrone, cedit pel City a Las Palmas, que sense experiència a Europa va deixar de ser una prioritat per al club després de la marxa d’Oriol Romeu–, els interiors també s’han hagut d’arromangar-se, sobretot Aleix Garcia i Yangel Herrera, per aportar equilibri a un conjunt que no ha deixat d’atacar quan ha pogut amb Tsygankov, Savinho i companyia.