El Girona està vivint en un núvol. Pocs s’imaginaven aquest inici històric del conjunt entrenat per Míchel Sánchez en una lliga que colidera juntament el Madrid, amb 25 punts dels 30 possibles. Tot el món del futbol està pendent dels gironins, que no paren de trencar rècords i que es postulen com un dels equips que vencen i convencen més de les grans lligues europees. Després d’haver-se disputat deu jornades, s’ha confirmat que no ha estat una anècdota la situació dels catalans en la taula classificatòria, sinó tot al contrari, és fruit del bon rendiment i la qualitat que mostren en cada partit. L’eficàcia, l’atreviment, la resistència i la convicció que s’estan fent bé les coses han posat al capdavant de tot del panorama mundial l’humil club blanc-i-vermell. Per saber quin és l’abast del que estan fent els de Míchel, només cal veure el salt de punts.

Molt lluny del descens

Des que el Girona va pujar a primera divisió, en les quatre temporades, l’objectiu clar del club ha estat aconseguir la permanència. Sigui com sigui. Sense aquesta, l’entitat gironina tindria més problemes per tirar endavant projectes i desenvolupar encara més el club. Això no obstant, després del triomf contra l’Almeria, el Girona veu molt lluny els tres últims llocs de la classificació. Concretament el separen 19 punts del Celta i el Granada, que en sumen sis en total. Els gallecs visitaran demà Montilivi, fet que pot engreixar encara més aquesta distància. Si els gironins són capaços de guanyar encara allunyaran més les posicions vermelles, fins als 22 punts. Una permanència virtual quan no s’ha disputat ni un terç de competició regular, quan encara quedarien 27 partits, 81 punts. Tot un món per poder somiar.

Instal·lats a Europa

És tant l’entusiasme amb aquest Girona, que l’aficionat del club ha deixat de mirar la part baixa de la classificació per imaginar-se reptes sorprenents per a un club que fa quinze anys pujava a segona divisió. Ara mateix, el Girona té una distància de nou punts respecte al setè, el primer equip que no està en zona europea. Això no obstant, en els últims anys el setè pràcticament sempre es classifica per a l’Europa League i la Conference League des que es va instaurar l’any 2019. La raó: qui guanya la copa té plaça d’Europa League el curs següent i molts equips que la solen guanyar ja participen en la Champions. Això fa que el sisè entri en la segona competició europea i que es generi una plaça extra amb el setè, que entra a la fase prèvia de la Conference. L’Osasuna és el darrer exemple. A més, el curs 2024/25 es modificarà el format de la Champions League, que passarà de 32 equips a 36 i dues d’aquestes places de més seran atorgades per la UEFA als països que tinguin millor coeficient durant l’edició d’aquest any de totes les competicions europees –dependrà de les victòries i de com de lluny arribin els equips espanyols en les diferents competicions que estan disputant.

La dada fulgurant, però, és que el Girona té set punts de marge per sortir de la Champions. Un fet inèdit i, fins i tot, un punt vertiginós.

Un repte a l’alça

En la jornada 10 es pot dir que un conjunt ha jugat amb més de la meitat dels equips; falten nou clubs per enfrontar-se als gironins. Fins ara, el Girona ha jugat contra vuit dels últims deu equips, de la part baixa. Només li falten el Celta –demà– i l’Alavés. En la segona part de la primera volta, haurà de disputar-se els punts amb el Barça (3r), l’Atlético (4t), l’Athletic (6è), el Rayo (7è), el València (8è), el Betis (9è) i l’Osasuna (10è). Un repte a l’alça per veure el salt de qualitat definitiu de l’equip. D’aquests set duels, quatre els jugarà a fora, fet que complica encara més un camí que fa pujada.