Fins i tot en un patatar
El Girona guanya al camp del Celta fidel a l’estil, malgrat el lamentable estat del camp, i amplia diferències per a Europa
Un gol de Portu fa bo el gran inici dels gironins, que pateixen a partir de la mitja hora però gestionen sense problemes la segona part
El respecte per saber com podia afectar l’eliminació de la copa en la lliga era absolut, però aquest Girona no entén de preocupacions i ahir, a Balaídos, els de Míchel es van tornar a mostrar com un equip intractable i sense complexos per sumar tres punts, amb un solitari gol de Portu en la primera part, que tenen el seu pes en or. I és que els gironins recuperen el lideratge, com a mínim, fins que dijous el Madrid es posi al dia en la lliga amb el partit al camp del Getafe, però el que és encara més important és que el Girona amplia distàncies respecte a equips com l’Athletic, ara a 13 punts, o la Real Sociedad, a 19. Fins i tot el Barça, a 11 punts amb un partit menys, ja es veu lluny.
Realment era un dia perillós per al Girona, ja que a la decepció de la copa, amb el consegüent desgast, s’hi sumava l’handicap de jugar en una gespa en unes condicions lamentables, indignes d’un camp de primera divisió. L’estat de Balaídos ja preocupava després del que s’havia vist en els partits anteriors, però ahir encara era pitjor. Era un autèntic patatar i, des del minut u, la pilota saltava com si d’un conill es tractés. Ni així, però, el Girona va renunciar a fer el que millor fa: sotmetre el rival a través de la possessió. Cert és que no va tenir l’agressivitat habitual al davant, sobretot passada la primera mitja hora, però és que tampoc ho va necessitar.
Cop inicial i definitiu
Si en el primer quart d’hora de partit el Celta va arribar a tenir un minut de possessió, això ja va ser molt. El Girona es va fer amo i senyor del partit davant un conjunt gallec molt passiu i va ser capaç de tancar-lo al seu camp, generant clares ocasions de gol. Savinho (5’) i Yangel Herrera (10’) van ser els primers de provar sort, però no van trobar porteria. Dovbyk, amb dues rematades gairebé seguides de cap (12’), sí que ho va fer, però Guaita va evitar el gol amb dues bones intervencions, sobretot en la segona acció en un córner.
El domini era absolut i el Celta no va ensenyar la pota fins al minut 19’, quan un gran xut de Mingueza des de la frontal va obligar Gazzaniga a fer una bona aturada a la base del pal. Un ensurt que va tenir una reacció letal, ja que només un minut després va arribar el 0-1. Blind, com sempre, va estar magistral en la sortida de pilota, Miguel i Savinho van combinar a pler per la banda esquerra i el brasiler va assistir dins l’àrea a Portu, que, aprofitant que la defensa pasturava per allà, va controlar i amb un xut sec al pal curt va obrir la llauna (20’). Molt fàcil ho va fer el Girona per fer mal a un Celta que renunciava a l’atac i no era segur al darrere. El gol va tenir continuïtat, i és que els gironins estaven molt còmodes sobre la gespa per la passivitat local. I, lògicament, pel seu bon fer, amb Arnau de central com a novetat. Dovbyk, amb un xut creuat (24’), i Tsygankov, amb un xut desviat amb la dreta (25)’, van desaprofitar les ocasions per sentenciar el partit.
Un breu patiment
Era impossible que el Celta, molt necessitat de punts i amb els seus tres millors davanters al camp –Aspas, Strand Larsen i Douvikas–, no canviés la cara. Ho va fer en l’últim quart d’hora de la primera part, quan va intensificar la pressió i va posar en dificultats el Girona, que va començar a notar el mal estat del camp. De fet, els gironins es van salvar de l’empat més d’una vegada. En el 31’ entre Gazzaniga i el travesser es va evitar el gol en una rematada de cap de Strand Larsen; en el 32’ el porter argentí va posar una bona mà quan Douvikas el volia regatejar en l’un contra un; en el 39’ el mateix davanter va definir fatal després d’un mal control d’Arnau –l’únic error, amb la gespa d’atenuant, en un gran partit a l’eix–, i en el 44’ Strand Larsen va xutar desviat.
El final de la primera part era suficient perquè al Girona li entrés la por al cos, però en la segona part els gironins van tenir el partit controlat gestionant el ritme en tot moment i no van concedir absolutament res. Tampoc van generar gaire i van deixar escapar algunes transicions prometedores, però no calia, perquè a darrere no es va patir en cap moment i els minuts es van anar consumint. Que Míchel només fes dos canvis, la millor mostra que tot anava bé per assegurar un nou triomf a domicili.
Notícies relacionades
Publicat a
Notícies
Dilluns,6 maig 2024