Natació

Natació

Jocs de Rio 2016

El somni d'una nit d'estiu

Mireia Belmonte guanya una impressionant final dels 200 m papallona i esdevé la primera esportista catalana de la història que és campiona olímpica en una modalitat individual

Que els Jocs Olímpics són per als esports minoritaris –i la natació ho és a tot el món– una oportunitat excepcional per esquinçar les seves pròpies barreres ho demostra un èxit com el de Mireia Belmonte (1990, Badalona) ahir a la matinada en els 200 m papallona. La badalonina és la primera esportista catalana que es penja una medalla d'or olímpica en una prova individual. La repercussió d'un triomf com aquest va molt més enllà de la natació. És una medalla que la situa també com un dels grans personatges de la història moderna de Catalunya.

Per arrodonir encara més la gesta, la final dels 200 m papallona va ser apoteòsica i inoblidable per l'oposició ferotge de l'australiana Madeline Groves i de la japonesa Natsumi Hoshi, la vigent campiona del món. Belmonte va saltar a la piscina de Rio conscient que era l'última oportunitat de la seva vida per fer una proesa excepcional no només personalment, sinó per a la natació catalana, una medalla d'or. Demà encara tindrà l'oportunitat d'ampliar el seu enorme palmarès en la final dels 800 m.

De menys a més

L'estratègia dissenyada pel seu entrenador, Fred Vergnoux, ja havia quedat clara en les semifinals i, de fet, en tota la seva anterior trajectòria esportiva. El que compta és com acabes i no com comences. Així, l'australiana Groves va sortir, com sempre fa, disparada i al final dels primers 50 metres avantatjava la catalana de gairebé un segon. A partir de llavors, va començar una remuntada d'infart. Belmonte ja era primera en els 150 m, però ni Groves ni la japonesa Hoshi es van rendir davant l'empenta de la catalana i l'esprint final va ser memorable. Hoshi, la tercera en discòrdia, es va llançar sobre la catalana en els 10 metres finals, però n'hauria necessitat un parell més per completar la seva pròpia remuntada. L'or es va decidir per només tres centèsimes, les tres centèsimes més rellevants de la història de la natació catalana. Belmonte (2:04.85), amb llàgrimes que queien sobre l'aigua, va celebrar una medalla que canvia absolutament tota la perspectiva de la seva brillant trajectòria esportiva.

El cub de Rubik

Belmonte havia estat subcampiona olímpica dels 200 m papallona a Londres fa quatre anys perquè va pagar el seu esforç en els metres finals contra la xinesa Jiao Liuyang. Des d'aquell mateix dia, tant ella com Vergnoux es van conjurar per fer el pas següent, el més difícil, un desafiament que incloïa només una preparació física al límit de la resistència de la nedadora, sinó també una actitud psicològica a prova de bombes.

“Ella em va dir a Londres que guanyaria aquesta medalla d'or; ara ja ho pot dir, ha fet el màxim que es pot fer en aquest esport”, va dir Vergnoux, exultant. El francès va deixar clar quina era la tàctica. “Simplement resistir al principi i anar a totes en els últims cent metres; ha estat com posar l'última peça del cub de Rubik”, va afegir. L'entrenador valora ara que la dolorosa decisió de no competir l'any passat en el mundial de Kazan va ser bona. “Això ens va permetre invertir temps de descans, de feina amb el fisioterapeuta i fer un reset físic i mental.”

El tècnic també va recordar per què Belmonte és un exemple per a qualsevol altra esportista. “Ella no era la nedadora amb més talent d'aquesta final i, a més, era la més baixeta (1m68). Ho ha fet a còpia de treball i de passió.”

La millor de la història

Amb quatre medalles olímpiques (dues plates a Londres i un bronze i un or a Rio) és difícil no considerar ja la badalonina com la millor esportista catalana de la història. És una esportista, a més, formada íntegrament al país, primer al CN Badalona i després a les instal·lacions del CAR de Sant Cugat, que en els últims anys s'ha convertit en el seu domicili, amb sessions d'entrenament que han inclòs boxa, BTT i llargues sessions de peses.

Belmonte va fer precisament el seu salt en l'escena internacional en un mundial júnior a Rio, ara fa deu anys, on va guanyar dues medalles d'or. Des de llavors, ha pujat 41 vegades al podi en competicions internacionals absolutes, un palmarès exuberant.

L'or d'ahir, a més, fa que els esportistes catalans sumin com a mínim una medalla d'or en uns Jocs des del 1992.

L'AMBICIÓ

Belmonte es va proposar a Londres ser campiona olímpica a Rio

LA XIFRA

41
medalles
són les que suma Belmonte en les grans competicions internacionals.

La reina de Badalona

La bandera olímpica oneja des d'ahir a l'Ajuntament de Badalona en honor de Mireia Belmonte, la seva ciutadana més internacional. Les felicitacions a la nedadora en les xarxes socials van ser immediates i massives. Ho van fer el president de la Generalitat, Carles Puigdemont; el del govern espanyol, Mariano Rajoy; el Joventut de Badalona; el FC Barcelona, club del qual Belmonte és admiradora. L'antic alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, va aprofitar l'oportunitat per reclamar a l'Ajuntament que recuperi el projecte de construir una piscina olímpica a la ciutat.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)