Simplement, el millor
Motor. Avui es commemora un quart de segle de la desaparició del pilot brasiler, que no va poder superar les ferides en un tràgic accident durant el Gran Premi de San Marino
Considerat per molts el millor pilot de fórmula 1 de tots els temps, Ayrton Senna moria avui fa 25 anys en un tràgic accident durant el transcurs del Gran Premi de San Marino, al circuit d’Imola. La notícia va caure com un cop de mall en el món del motor, però també al Brasil, on Senna era un ídol nacional.
L’accident va tenir lloc en la corba Tamburello del circuit italià, durant la setena volta de la cursa. La jornada anterior, mentre tenien lloc els entrenaments cronometrats, va perir també en accident l’austríac Roland Ratzenberger, que feia només quinze dies havia disputat el seu primer gran premi de fórmula 1. Un balanç tràgic d’un cap de setmana que va posar fi a vuit anys sense cap víctima mortal en la fórmula 1 (l’últim precedent era el decès d’Elio de Angelis el 15 de maig de 1986, durant uns tests privats). Els dos accidents, però especialment el de Senna, per la seva enorme fama mundial, van remoure de dalt a baix la fórmula 1, que va posar fil a l’agulla per augmentar les mesures de seguretat dels pilots. “En els quatre o cinc anys següents se m’acudeixen dos o tres accidents que haurien acabat malament si no hagués estat per la feina que es va fer després de Senna”, va explicar Max Mosley, aleshores president de la FIA, durant la commemoració del vintè aniversari del succés.
Les innovacions introduïdes a causa de l’impacte de la mort de Senna van servir, també, per millorar la seguretat viària. “Literalment, van salvar desenes de milers de vides”, valorava Mosley. L’efectivitat de les mesures en la fórmula 1 es posa de manifest amb l’absència de víctimes mortals que hi va haver després de Senna. La següent mort –i última, fins al moment– va ser la del francès Jules Bianchi el 17 de juliol de 2015, a conseqüència de les lesions que es va fer en el Gran Premi del Japó 2014 , més de vint anys després de l’accident del pilot brasiler.
Queixes pel traçat
La mort en la qualificació de Roland Ratzenberger, que va tenir un violent xoc gairebé frontal contra una barrera de protecció, va provocar les queixes de Senna pel traçat d’Imola i per la falta de seguretat dels pilots. En poques hores era ell mateix qui, al volant del seu Williams FW16 Renault, trobava la mort en plena cursa. Senna havia sortit des de la posició preferent, i va ser en la setena volta en què se li va trencar la barra de direcció en el mateix punt en què ja havia estat soldada. El brasiler va perdre el control del monoplaça i va impactar contra un mur de protecció a més de 300 quilòmetres per hora.
Van passat dos minuts i mig abans que Senna comencés a rebre atenció mèdica i disset fins que no el van evacuar a un hospital de Bolonya en helicòpter. Tots els esforços van ser en va. El brasiler moria a les 18.40 hora local a Itàlia a causa de les lesions al cervell provocades per una peça de la suspensió del davant que va sortir disparada com un projectil contra el seu casc. Tenia 34 anys.
Més que números
Més enllà dels seus números, superats en alguns casos, Senna es va guanyar la fama com un dels millors pilots de tots els temps per un seguit d’intangibles. D’entrada, per un talent i una tècnica fora mida que el feia especialment destre en les curses en aigua o en circuits urbans. Llegendàries són les seves voltes perfectes, així com les seves últimes voltes en el Gran Premi del Japó 1988 –on va guanyar el seu primer títol–, que va disputar amb la caixa de canvis encallada. El seu carisma va atiar la seva immensa popularitat, i es va guanyar la devoció de milers de fans, entre les quals hi havia la cantant americana Tina Turner, que li va dedicar la cançó The best en un concert. La llegendària i intensa rivalitat amb Alain Prost va proporcionar alguns dels episodis més vibrants de la història de la fórmula 1.
Senna va arribar a disputar 161 curses, durant les quals va aconseguir 41 victòries i 80 podis. També va fer 68 posicions preferents i va guanyar tres títols mundials.
Notícies
Divendres,26 abril 2024