Un somni imparable
El Girona, amb uns últims vint minuts bestials, guanya al camp de l’Osasuna un partit que, tot i començar marcant, s’havia complicat (2-1, 55’)
A còpia de persistir i no renunciar a l’atac els gironins sumen la desena victòria en dotze jornades i tornen a assaltar el lideratge
Cada vegada costa més descriure amb paraules el que està fent el Girona, perquè aconseguir la desena victòria en dotze jornades, cinc a domicili de manera consecutiva, no és gens normal. Per a cap equip, però encara menys per als blanc-i-vermells, que ara, amb 31 punts, només poden pensar en objectius ambiciosos, que semblaven inversemblants fa només dos mesos. Guanyar la lliga sembla impossible, però somiar-ho tot és una obligació i més quan, un dia més, el Girona ocupa el lideratge a l’espera del que faci el Madrid aquesta nit. De moment, la victòria d’ahir al camp de l’Osasuna és digna d’equip gran, ja que després de començar marcant els locals van capgirar el marcador i el 2-1 semblava una llosa per al Girona, que va treure forces d’on no n’hi havia per brillar els últims vint minuts i acabar guanyant 2-4 amb les dianes de Dovbyk, Tsygankov i Aleix Garcia.
La posada en escena del Girona va ser més que prometedora. En la primera sortida des del darrere Miguel va cometre una temeritat que podria haver sortit car, però va ser l’únic error d’uns primers 25 minuts bestials. L’Osasuna era incapaç d’ajustar marques i el Girona feia el que volia amb pilota, sobretot aprofitant la banda esquerra, on Savinho era un punyal. Per desgràcia Yangel Herrera no va aprofitar una primera ocasió molt clara (7’), però en el minut 16 va arribar el premi del 0-1 en un contraatac perfecte que va arrencar al córner propi. Savinho va jugar amb Blind, que va trobar Dovbyk i l’ucraïnès hi va posar pausa per tornar a trobar Savinho, que va canviar el ritme. El brasiler de nou va trobar l’ucraïnès dins l’àrea, que va fer la passada de la mort perquè Iván Martín marqués a pler.
De tocat a sublim
El domini del Girona era absolut, minimitzant completament l’Osasuna, tot i que no va tenir l’ocasió per fer el segon. Mala sort, perquè en el 25’ una pèrdua de Yangel Herrera al centre del camp va provocar la primera transició perillosa dels locals. Moi Gómez va acabar rebent a la frontal i el seu xut el va refusar tou Gazzaniga, i Budimir va ser el més ràpid per marcar l’1-1. A partir de llavors el partit es va igualar, i els locals van començar a trobar espais al centre del camp, sobretot amb un Aimar Oroz molt actiu, per guanyar presència al camp gironí. El Girona també hi deia la seva, ja que Savinho estava brillant per la banda esquerra i l’Osasuna només el podia frenar amb trompades.
L’inici de la segona part va ser diferent. L’Osasuna va sortir amb una marxa més i Mojica, en el 47’, va estar a punt de castigar els gironins amb un xut creuat que va sortir desviat per poc. Van ser els millors minuts dels locals, que van ser capaços de sotmetre el Girona com feia temps que no ho aconseguia ningú. I en aquest escenari va arribar el 2-1. Després d’una llarguíssima combinació Mojica va rebre en posició d’extrem i va fer una centrada molt bona a l’àrea petita on Budimir es va avançar a Blind, massa tou, per marcar de cap (55’). Van ser minuts de patiment del Girona, i és que l’Osasuna va collar tan com va poder i els gironins estaven groguis.
Els de Míchel tenien moltes dificultats per sortir jugant des del darrere, però no ho van deixar d’intentar en cap moment. Perquè si una cosa té aquest equip és que creu en el que fa. I això, sovint, et dona recompenses com va passar ahir. Era un escenari complicadíssim, però es va superar a còpia de fe i, sobretot, de futbol. Cert és que, al contrari del que havia passat en l’1-1, el 2-2 va arribar quan pitjor estava el Girona. Una centrada de Miguel no la va refusar Catena i Dovbyk, al segon pal, es va desfer de David García per marcar, de cap, a plaer (71’). L’empat va donar ales al Girona, que va recuperar les millors sensacions de la primera part, amb Tsygankov i Savinho apareixent bé per les bandes. L’ucraïnès, de fet, va ser l’autor del 2-3 en una acció absolutament afortunada, ja que amb un primer xut defectuós va asseure el porter i va poder marcar fàcilment en el segon intent (80’). Una mostra més que aquest Girona tot li surt de cara, cosa que també ajuda, però també és veritat que els de Míchel no van haver de patir abans que, en el 90’, Aleix Garcia aprofités la centrada de Portu per, de volea, marcar el definitiu 2-4.
Notícies relacionades
Publicat a
Notícies
Divendres,3 maig 2024