Els regals són caríssims
Un Girona imprecís perd contra un Athletic força superior, però que necessita els greus errors dels gironins per assolir el triomf
Tot i el mal partit, els gironins arriben vius al final, malgrat no poder evitar una derrota que complicarà la lluita per jugar la Champions
La visita a San Mamés va deixar només una conclusió clara: el Girona haurà de suar de valent si vol acabar entre els quatre primers i jugar la Champions la temporada que ve després de perdre 3-2 contra un Athletic que es col·loca a set punts dels gironins. A partir d’aquí, el partit –partidàs per a l’aficionat local o neutral– va deixar mil i una lectures diferents. El Girona va acabar perdent per la mínima i va tenir possibilitats d’empatar fins al final un partit que podria haver perdut per golejada, però també va acabar perdent per la mínima un partit en què va regalar pràcticament els tres gols a l’Athletic. Què hauria passat sense els greus errors dels gironins ningú ho sabrà mai. La realitat és la que va ser, i la conseqüència és que el Girona queda amb només set punts de marge respecte a l’Athletic per continuar en les quatre primeres posicions. Les tretze jornades que falten es faran llargues.
Una vegada més, les sensacions que va transmetre el Girona no van ser bones. Sobretot en una primera part en què la diferència entre els dos equips no va ser tan gran com la que es va veure contra el Madrid, però poc hi va faltar. Si l’Athletic hagués estat una mica més encertat en els metres finals, el desastre hauria estat definitiu. La sort va ser que l’Athletic només en va aprofitar una. Això sí, la primera, i és que en el minut 2 una mala passada horitzontal d’Aleix Garcia –molt imprecís i irrecognoscible durant tot el partit– a la frontal de l’àrea pròpia la va interceptar Berenguer, que, amb un bon xut des de fora l’àrea, va marcar l’1-0 (2’). Un error d’alevins. Després del gol, amb pilota, els de Míchel van tenir moltes dificultats per superar la pressió dels locals, tant per l’encert dels bascos com per una falta de precisió preocupant dels gironins, que van ser incapaços de connectar amb Iván Martín i Miguel a la zona de tres quarts. En conseqüència, Savinho i Tsygankov van aparèixer poc, i molt lluny de porteria, de manera que l’àrea rival va ser un territori gairebé desconegut.
Remar molt per res
La primera part del Girona havia estat molt decebedora i en la segona part només es podia millorar. Míchel va fer un retoc, fent jugar Arnau per dins i Miguel per fora amb la funció de tercer central. Qui sap si perquè va sorprendre el rival o no, però en la primera jugada en què va intervenir Arnau per dins va acabar arribant l’empat a un. No va ser de manera directa, però la pilota va arribar a la banda esquerra, des d’on Yangel va fer una primera centrada al primer pal per a Iván Martín i ell en va fer una segona al cor de l’àrea petita per a Tsygankov, que va marcar a plaer (49’).
L’empat era un premi que el Girona no mereixia, però benvingut era. Tan ràpid com va venir, però, va marxar. I, de nou, per un error imperdonable en la sortida de pilota, més digne d’un equip que no s’hi juga absolutament res que d’un que s’hi jugava molt. L’assenyalat, Miguel, que fent les funcions de tercer central no va estar còmode, ni amb pilota ni sense, i el Girona ho va pagar molt car. L’acció del 2-1, però, va ser incomprensible. El madrileny va intentar una passada d’esperó mig a desgana que, lògicament, va ser un regal per a Guruzeta i la pilota va arribar a Berenguer, que des de fora l’àrea va tornar a castigar l’error (2-1, 56’). Sense temps per reaccionar, una passada llarga i aparentment inofensiva se la van empassar entre Juanpe i Miguel, que van deixar que Iñaki Williams controlés dins l’àrea i marqués, amb un xut encreuat, el 3-1 (60’).
La situació era per treure la bandera blanca vist tot el que havia regalat el Girona, però si una cosa bona va tenir ahir l’equip va ser l’orgull. Amb una mica de fortuna, i aprofitant la poca intensitat local en una falta lateral, Eric Garcia va fer el 3-2 (75’) i els gironins van creure en l’empat fins al final. A la desesperada, amb poc ordre i sense gaires arguments més que l’acumulació de jugadors, però el Girona va arribar a tenir grans ocasions en el temps afegit. Dovbyk, la primera; Juanpe, l’última. Entremig, la més clara, una acció d’un contra un de Savinho que va refusar Unai Simón i un xut de Solís, en l’acció immediata, que Vivian va refusar sobre la línia de gol. El miracle es va acariciar.
Notícies relacionades
Publicat a
Notícies
Diumenge,5 maig 2024