La defensa va ser un dels signes d’identitat del Barça campió de lliga de la temporada passada. Vint gols en contra i, sobretot, la quantitat de partits en què no en va encaixar cap van permetre a l’equip orientat per Xavi Hernández sumar punts fins a ser el millor equip del campionat. Fins a 26 porteries a zero va acumular Ter Stegen, un rècord històric de la lliga, fet que va permetre a l’equip guanyar per 1-0 o 0-1 en 11 ocasions. I en aquesta solidesa hi va tenir molt a veure el sentinella alemany, però la línia defensiva també va ser representativa d’aquest èxit. I la rereguarda el curs passat era claríssima: Kounde de lateral dret, Araujo i Christensen a l’eix, i Balde de lateral esquerre. Aquesta campanya, però, aquesta defensa no ha sortit d’inici, en aquesta disposició, mai. Sí que van coincidir tots quatre en l’estrena al feu del Getafe (0-0), però en aquell partit Araujo va jugar de lateral dret i Kounde de central. Per tant, l’eix defensiu sobre el qual el Barça va fonamentar la consecució del títol de lliga del curs passat, format per Araujo i Christensen, ha desaparegut. En una campanya en què tots dos van tenir lesions de llarga durada i un va jugar 22 partits de lliga i l’altre 23, van començar formant parella defensiva en nou i tots aquests enfrontaments van acabar amb victòria blaugrana.

Són diversos els factors pels quals l’uruguaià i el danès no han començat junts a la defensa. El primer és el pas de Kounde a la posició de central i el rendiment que ha ofert. El francès, que va actuar com a lateral en la majoria d’enfrontaments del curs passat, ho feia a contracor. La seva posició preferida és la de central i Xavi, en aquest inici, el va voler complaure passant-lo al mig de la línia defensiva. A això, s’hi van unir la lesió d’Araujo, que va estar més d’un mes fora, i també les prestacions ofertes per Koundé com a central, en què ha jugat molt bé, i ha estat un dels millors blaugrana en aquest inici. El fitxatge de Cancelo és un altre punt que s’ha de tenir en compte, ja que des del seu aterratge el lateral dret l’ha ocupat sempre ell, per la qual cosa Kounde tampoc ha passat a aquesta demarcació i ha estat permanentment en una de les dues posicions de central.

Ara, però, amb el francès lesionat, la solució a aquest problema, ja que estava a un gran nivell, s’entreveia com la de la recepta ja coneguda, el retorn de l’eix Araujo-Christensen, però aquest no s’ha produït. De fet, només han compartit el centre de la rereguarda en dues ocasions aquest curs, en què s’han disputat 13 partits oficials, deu de lliga i tres de Champions League: al camp del Granada (2-2), la segona meitat després de l’esmentada lesió de Kounde, que va ser substituït just abans del descans (44’), i dimecres a Montjuïc contra el Xakhtar vuit minuts, quan Christensen va rellevar Iñigo Martínez (82’). Precisament, la irrupció d’Iñigo, titular en els dos darrers partits –contra l’Athletic va jugar 90 minuts i contra el Xakhtar 82– és ara el motiu pel qual els centrals referents del curs passat no coincideixen. I és que el central basc, que va tenir un inici com a titular al feu del Mallorca (2-2) força deficient, ha estat en aquests dos últims enfrontaments a un gran nivell. “A Mallorca jo mateix vaig veure que, sobretot a la primera part, no em sentia gens còmode, i l’altre dia contra l’Athletic crec que vaig estar a bon nivell”, va dir després del partit de Champions contra el Xakhtar, en què també va estar molt bé. “A partir del minut 60 o 65 he notat fatiga; set mesos sense jugar partits es noten”, va reconèixer el central, que es va mostrar “content”. “Quan s’està lesionat no es passen els millors moments. S’ha de ser mentalment molt fort i esperar l’oportunitat”, va afegir el jugador de 32 anys, que, a causa de la convincent versió que està oferint, té números per ser titular demà en el clàssic (16.15 h) a Montjuïc, cosa que propiciaria que l’eix defensiu Araujo-Christensen seguís sense començar un matx. “Per al clàssic un sempre està disposat. Està en mans del mister si posar-m’hi, no serà per ganes ni per l’esforç que faci”, va cloure el d’Ondarroa.

Xavi rumia, doncs, què ha de fer contra el Real Madrid: apostar, per fi, pel seu eix fetitxe del curs passat, format per Araujo i Christensen i que encara no ha alineat; sacrificar-ne un i seguir donant continuïtat a Iñigo, o posar-los tots tres, tombar Araujo a la banda per cobrir Vinícius, una fórmula que ha utilitzat en els últims clàssics, encara que això implicaria prescindir de l’indiscutible Cancelo. La resposta, demà.