El Barça està en un sotrac futbolístic. No rutlla. Ja ho ha anat palesant durant tota la temporada, en què va molt just, mancat de joc, guanyant tot sovint a última hora, però darrerament el problema s’ha accentuat. Contra la Real Sociedad (0-1) dissabte va guanyar de miracle, oferint una versió força descoratjadora, encara que ahir a Hamburg, on va visitar el Xakhtar, segurament va estar pitjor. I és que el conjunt orientat per Xavi Hernández va perdre (1-0) protagonitzant un partit nefast i malbaratant, de retruc, l’oportunitat de classificar-se per als vuitens de final. Això últim és la cosa menys preocupant; al cap i a la fi, depèn d’ell mateix i encara té dues jornades més –28/09 a casa contra el Porto i 13/12 a fora contra l’Anvers– per segellar el bitllet. Inquieta més la imatge mostrada. Els blaugrana estan obligats a millorar, tant a nivell col·lectiu com individual, i una cosa va lligada amb l’altra.

Perquè la d’ahir, al Volksparkstadion, és probablement una de les actuacions més dolentes en aquesta campanya, i tampoc és que les exhibicions es comptin a grapats. Que el Barça no xutés a porteria en tot el matx contra un rival que juga el campionat ucraïnès, que no té grans noms i que va canviar d’entrenador fa només dues setmanes, és explicatiu de tot plegat. Encara sense Pedri a l’onze, que va entrar a la segona meitat, el grup culer no es va trobar en cap moment, i, tot i tenir la pilota, no va saber què fer-ne. Ningú, tampoc, va treure personalitat per canviar alguna cosa. Cancelo, de nou al lateral dret, es va ajuntar amb Romeu a la medul·lar sense trobar cap dels dos clarividència en la base; Gündogan i Gavi van ser incapaços de rebre en posicions interessants, ni accelerar el joc; Raphinha, Ferran Torres i Marcos Alonso, a dalt, als costats, van estar molt desafinats, i Lewandowski no va entrar pràcticament en joc i quan ho va fer tampoc va estar massa inspirat. Sí que van estar bé, però en tasques defensives, els centrals, Araujo i Christensen, i, el porter, Ter Stegen. L’uruguaià i el danès van haver de solucionar diverses situacions en l’emergència, amb accions defensives de molt de mèrit, ja que el Xakhtar, un equip atrevit que juga des de darrere, es va saber desfer en múltiples ocasions de la pressió blaugrana, i, així, va trobar en l’esquena de la defensa culer una mina per explotar. En una que no van poder solucionar els centrals, en els primers compassos, Ter Stegen ja va haver d’intervenir per treure un peu en una rematada de Matvienko. El sentinella alemany, però, no va poder fer res just abans del descans en una altra de similar, que va acabar amb centrada de Gocholeishvili i rematada de cap de Sikan (40’) al fons de la xarxa.

Mentrestant, el Barça no aconseguia generar res productiu sobre la porteria de Riznyk. El context reclamava canvis, tant de plantejament com de jugadors, però fins al minut 60 Xavi no va moure fitxa, segurament per donar l’opció als autors de l’esperpent de solucionar-lo. Al tècnic no li va sortir bé, perquè només començar el segon temps el Xakhtar va estar a punt de marcar en fins a dues ocasions clares. Ter Stegen ho va tornar a evitar, neutralitzant dos xuts, en dues jugades similars amb pilota a l’esquena de la defensa, de Gocholeishvili i de Sikan. Aleshores sí que va intervenir l’entrenador, per fer un quàdruple canvi i donar entrada a Pedri (Romeu), Balde (Marcos Alonso), Lamine Yamal (Raphinha) i João Félix (Ferran Torres). No va moure gran cosa, només va fer entrar jugador per jugador, i, tot i que l’enfrontament va canviar un pèl, no n’hi va haver prou. El més jove, Lamine Yamal, va ser qui més es va rebel·lar, des de banda dreta, desequilibrant i posant alguna centrada a l’àrea que mai va trobar rematador. També João Félix va estar insistent a l’altra banda, però no va acabar res amb èxit. Pedri es va notar als comandament, sobretot, en els últims instants, quan el rival ja es va tancar a prop de la seva porteria fent un exercici de supervivència, però encara li queda. Res li va funcionar, al Barça; res li funciona darrerament. Ha de sortir del sotrac.