Al Barça se li torna a resistir Vallecas i a Xavi Hernández se li continua encallant el Rayo. Encara cap victòria en l’arxiu contra el modest equip madrileny en tota l’era Xavi. Andoni Iraola havia frustrat el Barça en els tres anteriors duels directes i ahir ho va fer Francisco. Insípid empat a Vallecas, un estadi on el Barça ja havia perdut en les dues últimes visites, ja amb Xavi a la cadira i també en l’últim capítol del Barça de Koeman. Dos punts més a les escombraries.

El futbol, a les dues del migdia, pot arribar a resultar d’allò més indigest. Als culers desplaçats a Vallecas els va embafar més, segur, el mal partit del Barça que el cocido madrileño servit a l’hora del brunch. El joc de l’equip va tornar a ser de difícil digestió. Poca fluïdesa, lenta circulació de pilota, massa pèrdues i, sobretot, una alarmant mancança a l’hora de saber traduir amb èxit la possessió de pilota en accions de perill real contra la porteria d’un Dimitrievski que va viure extremament tranquil durant tota la primera meitat. Una pilota blocada després d’una bona acció individual de Lamine Yamal és tot el que va haver de resoldre el porter macedoni.

El Barça va trobar a faltar la tensió competitiva i el caràcter de Gavi en un estadi d’aquells on la pressió del públic i l’estil del rival fan que la intensitat sigui precisament un factor innegociable. Suspens col·lectiu en el primer partit sense el de Los Palacios. Que el Barça trobarà a faltar l’empenta i l’energia de Gavi ja se sabia i ahir va quedar clar en el primer test. L’esperit de Gavi només va ser present en la samarreta especial que el club li va dedicar i amb la qual la plantilla va jugar el partit, una samarreta amb el lema Estem amb tu, Gavi inscrit a la part superior del pit.

Frenkie de Jong, amb el braçal, va tornar a ser titular dos mesos després i Pedri va gaudir de la segona titularitat seguida. Cap dels dos va ser capaç de fer fluir el Barça. La imatge del minut 36 ho explica bé: Iñigo Martínez va colpejar amb la bota a la cara d’Isi Palazón i durant dos minuts llargs Xavi va aprofitar l’aturada del joc per conversar amb Pedri. Converses també entre Lewandowski i Balde, i entre Iñigo i De Jong. Era evident que el pla de partit no estava funcionant. Aquestes escenes van ser el preludi del gol del Rayo. En la falta posterior executada per Unai López va arribar el gol. Balde va refusar en primera instància, Iñigo Martínez va tapar bé el xut posterior de Trejo, però en el tercer intent el mateix Unai va connectar un gran xut ajustat al pal que va fer inútil l’estirada d’Iñaki Peña. El Barça es va queixar molt de la validació del gol perquè el fora de joc posicional d’Óscar Valentín que va obligar Balde a refusar en l’inici de l’acció no va ser considerat per Munuera Montero. En el Granada-Barça, aquell dia l’àrbitre sí que va considerar que Ferran, també en fora de joc posicional, va condicionar i va invalidar el gol de João Félix que aquell dia hauria estat el 2-3. Accions similars, criteris dispars.

També es va queixar d’un penal no assenyalat de Pacha Espino a Raphinha ja en el temps afegit. El VAR també va mirar cap a una altra banda. Sergio Alegre, expulsat per haver protestat; Xavi, emprenyat, i el culer, frustrat pel resultat i per la imatge.

L’únic gol del Barça va portar el segell de Lejeune en pròpia porta. Era el minut 82. Iñigo Martínez va enviar una pilota llarga per a la cursa de Balde i la seva centrada no va trobar Lewandowski com a receptor, però sí un Lejeune que accidentalment va introduir la pilota a la seva porteria en l’intent d’evitar la rematada del polonès. Contra el Porto, dimarts, caldrà molt més.