Ilkay Gündogan ha d’aportar al Barça. Molt. No fa tant que l’alemany era un dels millors migcampistes d’Europa i d’ell s’espera el que va fer ahir; pesar en el joc ofensiu de l’equip i, a més, ser determinant, amb un gol i una assistència. També influeix en el seu rendiment la posició en el camp. I és que Gündo ha d’estar a prop de l’àrea i tenir possibilitat de rebre entre línies, en els últims metres de camp, per mostrar per què és un futbolista diferent. Han estat molts els partits en què Xavi l’ha alineat a la base, endarrerit, a l’arrel de la jugada, i, tot i que compleix, no és ell. Ahir, amb Christensen de pivot, va poder tornar a l’interior i situar-se més amunt i va decidir posant el seu segell als dos primers gols blaugrana, el 0-1 i el 0-2.

En el primer va fer una assistència fantàstica a Lewandowski, a qui va deixar sol davant del porter i que va resoldre per obrir la llauna. I, en el segon, va culminar amb una rematada de qualitat una centrada de Pedri al segon pal, després d’una ràpida transició liderada per Lamine Yamal. Tot i no acabar d’oferir la millor versió, el dorsal 21 ha fet ja nou assistències aquesta temporada, el millor registre en la seva carrera, i ha marcat cinc dianes, fet que el converteix en el migcampista blaugrana que més en suma. “La seva posició natural és aquesta”, va dir Xavi. “El talent que té és marcar la diferència en l’última passada i atacar l’última línia”, va reconèixer el tècnic, que va haver-lo de substituir en el minut 59 per unes molèsties a l’esquena, a causa d’un cop. En principi, res important.