Fins ahir, Vitor Roque havia jugat només tres estonetes en la lliga i havia fet dos tastets més en la copa. Temps suficient per malbaratar més d’una clara oportunitat de gol el dia del seu debut a Las Palmas i posteriorment també contra el Betis, el Vila-real, el Barbastre i l’Unionistas. L’havíem vist jugar poc i fallar molt. L’ansietat pròpia d’un tigre en captivitat va trobar reconfort, per fi, ahir contra l’Osasuna. Un gol per alliberar-se emocionalment. La felicitat d’un tigre en llibertat.

Xavi, amb la seva decisió d’abandonar el club el 30 de juny, volia alliberar mentalment l’equip, un propòsit no assolit en el pla col·lectiu, almenys per ara. El partit contra l’Osasuna no va ser bo. Però a nivell individual, el gol sí que hauria de servir a Vitor Roque per fer el clic. El seu primer gol com a blaugrana té un valor de tres punts. El gol va arribar tot just en la segona pilota que va tocar, després de només un minut i tretze segons damunt la gespa –va entrar per Fermín en el 61 i va marcar en el 62– i fruit d’una jugada col·lectiva que va durar quaranta-tres segons i en què es van produir fins a quinze passades abans de la rematada final (dades del laboratori de LaTdT). Havia marcat 4 gols de cap amb l’Athletico Paranaense (12 en total) aquesta temporada i ahir va marcar el seu primer amb el Barça. Primer rugit com a blaugrana als seus 18 anys, 11 mesos i 3 dies.

Mascherano, Ansu, Ilaix, Nico González i Abde també van marcar en el seu dia el seu primer gol amb el Barça amb l’Osasuna com a rival. En el cas de Mascherano, aquell gol de penal del 26 d’abril del 2017 (6-1) va ser l’únic amb aquesta samarreta. Esperem que, pel bé del Barça, en el cas de Vitor Roque només hagi estat el primer de molts.